

'Este es el relato autobiográfico de un yogui independiente', podréis leer en la contraportada si al igual que suelo hacer dais la vuelta a los libros antes de abrirlos.
Desde que el pez Matsyendra se convirtió en yogui por la gracia de Shiva, la ciencia del yoga se ha abierto paso entre las conciencias, transmitida de maestros a discípulos a lo largo de generaciones en Oriente y se ha acercado a Occidente para revelarse también presente en las conciencias que habitan los lugares más impensados de nuestras latitudes. Así, los discípulos de Matsyendra han tomado formas también inesperadas y diversas gracias a yoguis apasionados que les han acercado sus enseñanzas.
'Se cuenta que en otro tiempo, el Señor Shiva acudió a una isla solitaria y reveló a su consorte Parvati los misterios del yoga. Un pez que se encontraba junto a la costa lo oyó con concentración y permaneció inmóvil mientras escuchaba. Shiva comprendió que el pez había aprendido yoga, roció agua sobre él e inmediatamente el pez adquirió forma divina y se transformó en Matsyendra (señor de los Peces) quien a partir de entonces difundió el conocimiento del yoga.'
Luz sobre el Yoga, B.K.S. Iyengar

Los discípulos del señor Pez relata una experiencia yóguica que enmarcada en una genuina Salamanca profunda muestra el camino del despertar de la conciencia y pone sobre el papel los fundamentos y los detalles de esta práctica milenaria a partir del camino mismo que Fernando recorre en su crecimiento cómo hombre, yogui y profesor, íntimamente ligado a las enseñanzas reveladoras que surgen en sus clases y de las historias con sus alumnos. Yoga hace nacer en muchos practicantes el deseo de transmitir su esencia, de compartirla, y Fernando es un ejemplo de ello. Su camino yóguico le lleva a enseñar y la enseñanza misma del yoga le ayuda a crecer hasta poder escribir este fantástico relato de su vida y del yoga.
Reseña a partir de la edición en catalán L'Experiència de la meditació de B. Alan Wallace, también editado en español con el título El poder de la meditación para alcanzar el equilibrio, Ediciones Oniro (junio 2010).
Abrí el libro al azar para hojearlo y después de leer las cuatro primeras líneas ya tuve ganas de compartir su contenido en este blog.

Fa pocs dies ha mort Raimon Panikkar. De la seva mà molts lectors ens hem apropat al coneixement dels textos que ens arrelen al naixement de la filosofia i la religió. Autor de més de 80 llibres, n'hi ha un de petit i intens que m'agrada molt especialment i que ens ha ajudat a endinsar-nos en els Veda.
Amb el títol senzill d'Iniciació als Veda, com diu Milena Carrara en el pròleg, pretén ser tan sols una invitació a la lectura del llibre The Vedic Experience. Mantramañjari. An Anthology of the Vedas for Modern Man and Contemporary Celebration, una invitació a començar l'experiència vèdica 'en tant que tot el cos dels himnes vèdics no és altra cosa que la celebració de la iniciació a la Vida, del renaixement de l'home (... ) la iniciació manté viu l'ensenyament dels grans savis, la missió dels quals és revelar a les noves generacions el sentit del sagrat, del cosmos i de la vida'. Milena segueix dient que l'esperança de Raimon Panikkar era que aquest tipus d'ensenyaments arribats de tan lluny en el temps i en l'espai, trobessin un terreny fèrtil en nosaltres que ens preparem per acollir-los i posar-los en el bouquet (mañjari) que constitueix l'experiència humana.

Aquest text que us oferim avui, pretendrà doncs ser tan sols una invitació a la lectura d'aquest petit llibre. Us acostarà fragments de les seves pàgines, amb les paraules mateixes de l'autor, per animar-vos a llegir-les completes amb tots els seus detalls i riquesa, impossibles de reflectir en una síntesi.
La paraula veda, que en sànscrit significa 'coneixement suprem, revelació', designa un dels corpus de literatura religiosa més antics de la humanitat, aparegut al nord de l'Índia entre el 2000 i el 1000 aC com a resultat d'una extraordinària trobada intercultural entre els aris, que parlaven una llengua indoeuropea, i la població indígena, que parlava una llengua anterior a les dravídiques. Els Veda -que inclouen els quatre grans reculls Rig-veda[1], Sama-veda, Yajur-veda i Atharva-veda-, com també les Upanisad i la Bhagavad-Gita, foren inicialment cantats i recitats i, més tard, escrits en l'antiga llengua indoària conveguda com a vèdic, anterior al sànscrit clàssic.

Ramiro Calle, en sus más de cien viajes a la India y más de cincuenta años investigando en el Yoga y las disciplinas espirituales del Sur de Asia ha adquirido un conocimiento profundo desde el que se acerca a sadhus, eremitas y maestros de la talla de Swami Muktananda, la santa Anandamayi, Swami Chidananda, Ramesh Balsekar o Vicente Ferrer.