Comencen a quedar enrere les festes del nadal. Ens hem mogut entre el manteniment de les velles tradicions respectades i sovint nostàlgiques, però que de vegades ens pesen una mica, i el renovat desig de canvi per trobar una identitat feliç en la que ens puguem reconèixer. Com cada any, probablement hi ha hagut una mica massa de tot: massa missatges plens de bons desitjos que la tecnologia ens fa arribar per més i més canals, massa compromisos, massa compres, massa soroll, massa èmfasi en el canvi de cicle quan un dia porta l'altra i el pas de les estacions se succeeix indeturable i tranquil. Enmig del 'massa' que sembla inevitable i acceptat per tothom sense remei, l'antic missatge d'estimació que és a l'arrel de les festes maldant per arribar al cor de tots i perdurar per sempre, i un planeta que plora per fer-nos entendre que pateix i que els nostres 'massa de tot' ja li fan un mal sense retorn. Grans festes i un mestre, el nostre estimat Andrei, que convidava des del seu twitter a rebre el canvi d'any des del silenci de la meditació.