'El ioga és per mi la meva manera de viure. Respirant-ho tot, de vegades cap per vall, de vegades en perfecte equilibri. . .
Així veig la vida, igual que el ioga!'
Sóc la Olga, i m'agradaria compartir amb vosaltres la meva experiència en aquesta pràctica que m'ha ajudat a conviure amb la discapacitat que em va arribar a l'adolescència.
Afortunadamente el yoga milenario ha sobrevivido hasta nuestros días porque se ha ido adaptando a cada cultura, época y necesidades. Esa flexibilidad en la adaptación y la persistencia en el tiempo son dos tesoros que no hemos de perder de vista en el mundo del Yoga.
No puede haber un Yoga efectivo sino hay una escucha en profundidad acerca de las limitaciones, corporales o mentales, que nos acechan, y si no tuviéramos las herramientas adecuadas para actuar sobre ellas. Podríamos decir que Yoga nunca es una imposición de una técnica sino una regulación sobre aquélla, algo que podemos hacer para avanzar progresivamente hacia un fin deseable, sin sobre esfuerzo.
Parapent alçant el vol davant de l'Everest (Expedició Universitats Catalanes Pumori 90)
Fa vint anys, mentre volia volar per sobre l'Himàlaia, perseguint el somni de pujar muntanyes simplement perquè hi son, o per pujar a la llar dels deus que molts situen als seus cims, vaig patir un accident que em va provocar la pèrdua del genoll dret i amb ell la flexió de la cama, els metges en diuen artrodesi. Segueixo connectat a les muntanyes, potser perquè un tros de mi s'hi va quedar, sento la necessitat de retornar-hi cíclicament. He après que no cal pujar per parlar-hi, son dins nostre i per això mateix a voltes ens és tant difícil. Sovint, quan algú em troba fent alguna de les activitats físiques que practico i veu la meva discapacitat, comenta el valor o l'exemple que suposa la meva actitud i la perseverança de seguir en tot allò que m'il·lusiona o m'omple de vida.
