Parapent alçant el vol davant de l'Everest (Expedició Universitats Catalanes Pumori 90)

Foto: Víctor Domènech

Fa vint anys, mentre volia volar per sobre l'Himàlaia, perseguint el somni de pujar muntanyes simplement perquè hi son, o per pujar a la llar dels deus que molts situen als seus cims, vaig patir un accident que em va provocar la pèrdua del genoll dret i amb ell la flexió de la cama, els metges en diuen artrodesi. Segueixo connectat a les muntanyes, potser perquè un tros de mi s'hi va quedar, sento la necessitat de retornar-hi cíclicament. He après que no cal pujar per parlar-hi, son dins nostre i per això mateix a voltes ens és tant difícil. Sovint, quan algú em troba fent alguna de les activitats físiques que practico i veu la meva discapacitat, comenta el valor o l'exemple que suposa la meva actitud i la perseverança de seguir en tot allò que m'il·lusiona o m'omple de vida.