Durante los últimos días me he sentido estimulado a reflexionar sobre mi vegetarianismo. Las fiestas son una ocasión para reunirse con personas a las que vemos poco durante el año, sobre todo para los que, como yo, vivimos en un país distinto de donde hemos nacido.

Reencontrarse con amigos y parientes en las cenas navideñas y comer distinto a ellos suscita inevitables comentarios y sospechas. A mi alrededor, todos me observan comer diferente y me interrogan sobre mi elección. Es un hecho positivo porque me ayuda a renovar una decisión que tomé hace unos años: la curiosidad de mis amigos me hace ser más consciente y estar más convencido de dicha elección. Además, es un tema de conversación que parece funcionar muy bien en las comidas navideñas.

Wakame, Nori, Dulce, Agar agar, Kombu..... noms exòtics que evoquen el gust de mar i la cultura nipona cada dia més present als nostres plats. Les algues, uns vegetals potser una mica oblidats entre nosaltres que neixen a l'aigua i ens regalen una gran riquesa de nutrients. Verdures d'aigua que cada vegada més ocupen el lloc que els pertoca en les cuines d'aquells que per proximitat s'han decantat més per l'hort de la terra que pel del mar.

Si a una petita llavor li donem el grau d'humitat que necessita per despertar de la seva etapa latent en un ambient sense sòl, podrem veure com en neixen uns brots preciosos que ens ofereixen l'espectacle de la vida a la cuina de casa i ens posen a l'abast un dels aliments més carregats de nutrients que podem prendre: de les llavors d'alfals per exemple en naixeran unes filagarses fines i delicades com cabell d'àngel, de les de mostassa, uns brots petits i robustos de gust intens, de cada llavor en germinarà un brot carregat de nutrients i d'energia. Bonics a la vista, boníssims al paladar, els germinats són un "súperaliment" natural que podem conrear a casa, tal com si tinguéssim un hort a la cuina, i posar-los del germinador al plat en un obrir i tancar d'ulls.

Sovint parlem de la relació entre la dieta vegetariana i el ioga i ens preguntem si el fet de ser o no ser vegetarià és imprescindible per fer millor les asanas. De fet, no cal que ens preocupem massa per canviar la nostra dieta perquè serà la mateixa pràctica de ioga la que la canviarà. És habitual sentir comentar com a mida que anem aprofundint en el ioga notem la necessitat de reduir el consum de carn i de modificar altres aspectes del que mengem. El canvi en la nostra relació amb el menjar evoluciona i creix en paral·lel al camí que fem en el ioga.

“Si controles allò que entra i surt dels teus llavis, controles la teva ment. Sense una alimentació correcta la ment no estarà mai en silenci”

Sri Dharma Mittra