El sistema de yama y niyama, que simplemente llamaremos yamaniyama, constituye el fundamento sobre el cual se desarrolla la práctica del yoga. Todos los aspectos del árbol del yoga, desde el tronco y las ramas más gruesas, hasta la hoja más sutil, tendrán que estar constantemente impregnados de la linfa vital del yamaniyama, si no inevitablemente todo el árbol se secará y morirá. El yamaniyama no se ocupa de los defectos superficiales de la naturaleza humana, no quiere transformar al hombre en un sujeto social “bueno”, sumiso a estructuras morales o religiosas, sino que alcanza los estratos más profundos y densos de la naturaleza humana, y en su profundidad estructura el fundamento de la vida en el yoga.
Algunos traducen yama, como restricción o limitación y niyama como observancia o adhesión. En realidad, los yama alternan restricciones (Ahiṃsā, Asteya, Aparigraha) con adhesiones (Satya, Brahmacarya), y los niyama abren el camino de la práctica en la involución del hombre hacia el sí mismo representado por el corazón espiritual.
Otros autores hablan de moral para los yama, de ética para los niyama, aunque ambos términos se desarrollan en el ámbito de la filosofía helénica, cuya visión del hombre difiere bastante de la de Patañjali. La moral muda en el tiempo, y la ética también; sin embargo, aunque tanto los yama como los niyama tienen una carga ética y moral, su referencia es una especie de derecho natural y universal que ni el tiempo ni la historia pueden modificar. Es el derecho cósmico que reconoce a cada ser viviente la posibilidad de recorrer su camino de auto-conocimiento. No hay jueces ni juicio alguno en la aplicación del sistema yamaniyama: todo se basa en la única ley que el yoga reconoce como universal, la ley del karma: a cada acción corresponde una reacción.

La ignorància (avidyā) és el fonament dels altres kleshas, els quals poden estar latents, atenuats, interceptats o actius.

Aquest Sutra afegeix dos elements clarificadors sobre la teoria dels kleshas. El primer explica com tots els kleshas s'arrelen en avidya, el coneixement erroni. No només avidya és l'origen de tots els kleshas, sinó que també tots els kleshas ens porten de retorn vers avidya quan el practicant intenta enfrontar-s'hi. Vyasa clarifica el missatge de Patañjali explicant que els kleshas no són sinó variacions del coneixement erroni, del pensar que hom sap, perquè tots ells estan tenyits per l'engany. Quan un objecte està fundat en avidya, els altres kleshas el segueixen. Experimentem els kleshas sempre que el coneixement il·lusori està present i es redueixen quan aquest s'atenua. (Vyasa commentary on 2.4, Swami Hariharananda Aranya, Yoga philosophy of Patañjali, p.119. Traducció de l'anglès de l'autor).

Comencem avui la publicació d'unes reflexions sobres els Yoga-Sutras de Patañjali.

No es tracta d'un comentari més sobre l'obra mestra del ioga, sinó de la concreció del desig dels practicants (Sadhakas) que ens reunim en un espai de Barcelona, Yogaia, de fer, practicar i crear shanga des de la pràctica de Svadhyaya: l'estudi del nostre ésser a través de la saviesa ancestral dels nostres mestres.

Ferms en el desig d'arrelar-nos en la tradició del ioga a través del nostre llinatge i conscients de la transitorietat de la nostra condició i dels nostres coneixements, a través de l'estudi i la meditació dels Sutras i del Gita, ens unim a la línia ininterrompuda dels Sadhakas que des de temps immemorials creixen en el ioga i fan créixer el ioga, en una família que confereix energia nova i transformadora a aquestes perles de saviesa.

Setmana rere setmana, ens reunim per escoltar les paraules de Patañjali, reflexionar amb elles i sobre elles, en una pràctica senzilla, però constant. Volem compartir les nostres reflexions, convençuts que així contribuirem a enfortir els vincles de la shanga, unint-nos en la lectura, la reflexió, la meditació i la contemplació de la saviesa del ioga.

Durant les nostres estones a Yogaia, intentem acabar sempre amb uns minuts de meditació. El silenci meditatiu és essencial en la pràctica de l'estudi de les escriptures: el silenci descansa la ment i suavitza el cor perquè la saviesa dels mestres el transformi.

La pràctica de Svadhyaya protegeix el sadhaka del seu ego, transportant-lo constantment vers l'essencialitat gairebé hermètica d'aquesta antiga saviesa.

El Kriya Ioga consisteix en la pràctica de Tapah, Svadhyaya e Ishvara Pranidhana.

A voltes dubtem si tindrem la força i la disciplina per mantenir-nos en la pràctica i caminar ferms en el dur camí que és la vida en el ioga. El Kriya Ioga és l'acció que remou aquest dubte. El Kriya ioga és l'acció que transforma les nostres vides en un ritual de servei: és una acció que sacralitza i ritualitza les nostres vides. El Kriya ioga ens permet descobrir la vocació de puresa que descansa dins de cada cor humà. El Kriya ioga és la porta cap a la pràctica, el fonament, l'arrel de qualsevol acció en ioga: Tapah, Svadhyaya, Ishvara Pranidhana.