Aquí os voy a escribir sobre mi experiencia con el yoga... Llevo practicando yoga desde Enero 2010, no por casualidad. Estaba en un momento de mi vida en que necesitaba encontrar un poco de paz interior y me estaba planteando empezar a practicar yoga cuando conocí como por arte de magia a mi amigo Ricard, practicante de yoga que me animó a probar una clase con él en el gimnasio. Y así fue.. clases con los profesores de allí, masterclass y convenciones con profesores de Estados Unidos y otros países... desde entonces no he parado.. intento ir cada día... aunque a veces por una cosa u otra no puedo, pero al menos me lo propongo... porque Yoga para mi es una forma de vivir... cuando me siento triste, el yoga me anima... cuando me siento desanimada el yoga me motiva, cuando estoy estresada, el yoga me calma, cuando siento el corazón roto, el yoga cura mis heridas. Y cuando me siento sola el yoga me acompaña... Y en el fondo todo esto lo hago yo misma... porque ahora tengo más control sobre mis sentimientos y reacciones... se gestionarlos mejor... y darles la medida justa que se merecen.

Creo que todos los profesores de yoga nos hemos preguntado acerca de cómo corregir al alumno en una sesión de yoga, hasta dónde y en qué momento, y quizá la mayoría hemos pecado por exceso de celo o por demasiada condescendencia. Cierto que al corregir lo hemos hecho con la mejor intención, en beneficio del alumno, de su aprendizaje y su bienestar, pero a veces los resultados no han sido los esperados.

Empecemos esta reflexión revisando la misma palabra que a veces nos lleva a confusión; corrección nos recuerda mejoramiento y perfección, pero también este mismo término nos lleva a significados como rectificar, reprender o censurar. El alumno puede sentir tras un gesto de corrección que no lo está haciendo bien, que está equivocado, y puede que la mirada del profesor, real o imaginaria, sea sentida como censuradora.

Mesos enrere vam comentar en aquest blog els dos primers Yama: ahimsa i satya. Avui parlarem del tercer i així, mica en mica, els anirem desgranant tots.
La paraula Asteya té l'origen al sànscrit i vol dir literalment el fet de no robar, l'hàbit de no fer-ho fins al punt de poder-se instal·lar en l'absència de desig per la riquesa d'altri, en l'absència de cobdícia.

Dir sí a la vida, aprendre a acceptar allò que és inevitable i encaminar-nos des d'una actitud alegre, positiva i compromesa envers allò que pot arribar a ser, amb autèntica fe-confiança en el què ha de venir ens farà feliços. Fins i tot descobrirem que aspectes que no ens agraden de nosaltres mateixos i del nostre entorn, es poden convertir en autèntiques fonts d'inspiració.
Aquesta és la primera intuïció que ens fa arribar l'autor i que desgrana al llarg d'unes pàgines nascudes de la reflexió personal elaborada a partir dels corrents filosòfics d'Orient i Occident. Un breu tractat de la vida interior que ens convida a acceptar i sobretot a fer-nos responsables de la nostra vida amb valentia, sense excuses i sense treva. No s'hi val a pensar que tots els mals provenen de l'exterior i que també de fora han de venir totes les solucions: la saviesa comença amb l'acceptació de l'inevitable i continua amb la transformació justa del que pot arribar a ser.

I encara.... un moment d'estiu:
Imagina que t'apropes al mar, camines per la sorra poc a poc i observes la sensacions que la terra calenta ofereix als teus peus que aviat reben la carícia freda però acollidora de l'aigua. No t'atures, t'endinses en el blau gaudint de l'escalfor intensa del sol i del vent que t'acarona. Un contrast de temperatures inunda la teva pell que en pocs segons ha sabut trobar la mida justa per fer-te sentir que ets “U” amb la sorra que trepitges, amb l'aigua que t'inunda, amb el sol que t'escalfa i amb el vent que és el teu alè de vida. La pell, aquesta fina capa límit del teu cos físic, t'uneix sense saber-ho als elements que t'envolten i desperta cada kosha dins teu per fer-te sentir que ets matèria, energia, intel·ligència i consciència... , aprens i agraeixes el regal de ser "U” amb el tot.

Si a una petita llavor li donem el grau d'humitat que necessita per despertar de la seva etapa latent en un ambient sense sòl, podrem veure com en neixen uns brots preciosos que ens ofereixen l'espectacle de la vida a la cuina de casa i ens posen a l'abast un dels aliments més carregats de nutrients que podem prendre: de les llavors d'alfals per exemple en naixeran unes filagarses fines i delicades com cabell d'àngel, de les de mostassa, uns brots petits i robustos de gust intens, de cada llavor en germinarà un brot carregat de nutrients i d'energia. Bonics a la vista, boníssims al paladar, els germinats són un "súperaliment" natural que podem conrear a casa, tal com si tinguéssim un hort a la cuina, i posar-los del germinador al plat en un obrir i tancar d'ulls.

Entonar un mantra en tu meditación o en grupo durante una clase, taller o concierto tiene innumerables beneficios terapéuticos. Además… ¡Es fácil, gratis y saludable!

La tecnología del mantra. Al combinar el sonido, la respiración y el ritmo, la meditación con mantra dirige la energía hacia el circuito de la mente y el cuerpo, y ajusta la composición química de nuestro estado interno. De esta manera, se regulan los hemisferios cerebrales y contribuye a una disminución natural del temor y las emociones abrumadoras.

Al equilibrar el Sistema Nervioso, el canto de mantras también regula el estrés crónico, y libera todas aquellas tensiones que se han convertido en una norma en el estilo de vida de muchas persona en la actualidad. También equilibra el Sistema Endocrino, normaliza la producción de hormonas, y otorga como consecuencia un equilibrio en el humor y el sentido de bienestar general.

“Toda persona puede utilizar mantras para elevarse, para sanar, desarrollar estamina (resistencia), incrementar la intuición. No necesitan saber la ciencia exacta del proceso. Sólo necesita aplicar la tecnología.” (Yogui Bhajan)

Aquest mes de maig el lama Ringu Tulku ha estat a Barcelona per acostar-nos els ensenyaments del Lo Jong, una antiga pràctica de meditació budista que arrela en la convicció profunda que un altre tipus de ment és possible. La mirada serena de persones que com ell son capaces de fer-nos arribar missatges d'autèntic creixement que contenen una saviesa universal, fa pensar que si individualment son capaços de ser compassius i feliços, tots plegats podrem viure en un món millor.

Ell llibre sobre la taula, el so dels helicòpters al cel i el mantra Loka Samasta Sukhino Bhabanthu ressonant dins meu. Ahir em proposava fer-ne una petita ressenya per recomanar-ne la lectura quan el so inquietant dels helicòpters m'arribava des de la Plaça Catalunya de Barcelona i probablement des de moltes altres places on gent pacífica, convençuda que un altre món és possible, ha trobat la resposta violenta i ancestral de les 'forces de l'ordre'. Eduardo Galeano deia a la mateixa plaça 'Hay otro mundo que puede ser latiendo en este mundo que es' i amb aquesta esperança retorno a les pàgines d'aquest llibre que no vol ser resumit perquè tot ell és clar i concís i conté una riquesa que ha de ser rebuda amb totes les paraules del mestre, i també les històries de personatges que sovint il·lustren les ensenyances per fer-les del tot entenedores, per poder-hi reflexionar en llegir-les i rellegir-les però sobretot per poder-les posar en pràctica. 'Com més practiquem el Lo jong més profitós ens serà'.

Que tots els éssers puguin ser feliços i crear les causes de la felicitat.
Que s'alliberin del patiment i de crear les causes del patiment.
Que puguin trobar la felicitat més elevada que mai pot ser malmesa pel patiment.
Que puguin assolir l'equànime compassió universal, més enllà dels prejudicis mundans, envers els amics i enemics.