Aunque en un principio meditación y ciencia pueden parecer dos mundos opuestos, podemos encontrar puntos en común interesantes. De hecho la meditación tiene mucho de científica y el científico debe desarrollar muchas de las habilidades del meditador.
Ciencia y meditación son dos maneras diferentes de investigar la realidad y comparten como objetivo común adquirir conocimiento. Las dos utilizan métodos de observación empíricos (los resultados se basan en la experiencia y deben ser repetibles y contrastables por otro observador) y deben cambiar sus teorías si se demuestra la necesidad de hacerlo.
Lo que las separa es la posición del foco de atención del observador: la ciencia mira hacia fuera del individuo, limitada al mundo material, y la meditación hacia dentro, apuntando a lo imperecedero. Y es que la consciencia (principal objeto de estudio de la meditación), no se puede medir ni tocar, solo experimentar. El paradigma científico actual necesita medir, de forma directa o indirecta, todo aquello que estudia. Desde este punto de vista, ciencia y meditación no entran en conflicto, puesto que se ocupan de cosas diferentes y mutuamente excluyentes. De hecho, se puede decir que son complementarias.

Dia a dia, Yogasfera va creixent com a espai on estudis i professors comparteixen activitats de ioga i altres tècniques properes, proposen sessions, tallers, cursos i un llarg etcètera d'activitats amb noms inspiradors que conviden a la calma, a sentir el moviment del cos, a despertar l'energia, a trobar la pau, a avançar en el coneixement de nosaltres mateixos i a reconèixer que som feliços o que tenim plenament la capacitat de ser-ho.
Hatha ioga, Ashtanga, Iyengar, Anusara, Viniyoga, Vinyasa Flow o Kundalini... avui ens proposem escriure quatre pinzellades sobre la història del Hatha Ioga¹ i, al final, una petita nota sobre alguns dels estils més practicats.

Al llarg dels anys, grans mestres de diferents llinatges han anat dibuixant la pràctica segons han sentit que seria bona pels seus deixebles i han anat sorgint el que ara coneixem com a "estils de ioga": intensos físicament o bé suaus, centrats en l'alineació de les postures mantingudes o bé en el moviment del cos lligat al fluir de la respiració... tècniques diverses que conformen l'univers del ioga. Ioga subjau a tots ells, coincideixen en el punt de partida i en l'essència però divergeixen en la manera de practicar. D'entre els molts mestres que van fer ressorgir el ioga dels ascetes a inicis del segle XIX per fer-lo arribar a la comunitat de practicants, n'hi ha dos que han estat especialment inspiradors del Hatha Ioga: T.S. Krishnamacharya (1888-1989) de Mysore i Swami Sivananda (1887-1963) de Rishikesh.

Om mani padme hum · Om mani padme hum · Om mani padme hum · Om mani padme hum ...
La repetició d'aquestes síl·labes esculpides en la pedra, per la mateixa constància i vibració del so dit una i una altra vegada més enllà del significat de les paraules, obre la porta de la pau i la compassió.
Sobre la pedra, potser l'element més primari de la mare terra, hi ha quedat gravat el missatge de l'amor pur, la vibració més elevada que demana a l'univers el bé per a tots els éssers.

Aquest és sens dubte un dels mantres més bonics, potser el més conegut del budisme. Es tradueix per 'La joia està en el lotus'.

Si a la força de la repetició que enfoca la ment i la convida al descans s'hi afegeix el significat de cada síl·laba, el mantra esdevé enormement poderós.

Un dia i un altre obria la porta de casa i em rebia una figura misteriosa, pintada sobre un fons de muntanyes en el thangka que el Víctor va portar feia temps de Leh, al Ladakh, el petit Tibet al nord de l'Índia, i que vam posar just a la paret d'enfront de l'entrada. Ennegrit pel pas del temps i pel fum de les espelmes d'algun monestir que el va acollir en el passat, la seva presència omplia la petita estança i d'alguna manera m'intimidava. Què volien dir aquella curiosa combinació de dibuixos geomètrics, florals i petits animals ben disposats al llarg de tot el seu cos?
Perquè, si venia de tan lluny, els bous alats, els peixos i les tortugues que hi apareixien s'assemblaven tant als de les pintures romàniques de les petites ermites de les nostres muntanyes?
Les seves mans insinuaven una dansa delicada però a mi més aviat m'espantava i em recordava que hi ha tot un costat del món que m'és gairebé desconegut. Em feia sentir encuriosida i ignorant, atrapada en la manca de temps d'una jornada laboral massa plena per cercar el moment de conèixer-lo millor. D'alguna cada vespre, el saludava en silenci i entrava.