Yoga, YOGASFERA YOGASFERA Un espacio Internet para reunir toda la información sobre el mundo del yoga y su esfera: centros, estudios, profesores, cursos,clases, formaciones, eventos especiales ... todo lo que ocurre alrededor del yoga y que podemos compartir: consultar actividades. Un espai Internet per reunir tota la informació sobre el món del ioga i la seva esfera: centres, estudis, professors, cursos,classes formacions, esdeveniments especials... tot allò que passa entorn del ioga i que podem compartir: consulteu activitats. YOGASFERA Welcome to Yogasfera, a page on internet that brings together information about the world of yoga: centres, studies, courses, teachers, training, special events, in fact anything that happens in the world of yoga that we can share together: consult activitie

Yogasfera incorpora una botiga Ioga on trobaràs una acurada selecció d'articles d'una excel·lent qualitat, naturals i respectuosos amb el medi ambient, de marques que rarament es troben al mercat europeu, totes elles amb compromís mediambiental i social. Yogasfera incorpora una tienda Yoga donde encontrarás una cuidada selección de excelentes productos para la práctica, naturales y respetuosos con el medio ambiente, de marcas que difícilmente se pueden encontrar en el mercado europeo, todas con compromiso medioambiental y social. Store Yoga, Manduka, Yogitoes, Mats, Yoga Bags, yogui towels. Estores de Ioga, esterillas de Yoga, bolsas de Yoga, bosses de Yoga. Accessorios de Yoga, accessoris de Ioga, Props YOGA Clases de Yoga, Classes de Yoga Barcelona, Calendario actividades de Yoga, directorio de centros de Yoga, tienda de Yoga
Gyantse, Kumbum, Tibet author:Víctor Domènech
middle
Mira ara tot l'univers...
21 Mar
2014

“….amb totes les coses que es mouen i les que no es mouen i tot allò que el teu esperit anheli de veure. Contempla-ho tot amb U, amb mi

Krishna a Arjuna, Bhagavad Gita.



Foto: David arquimbau

L'enorme vaixell marxava orgullós pel darrere del far. Blanc sobre el gris fosc de la mar. Un quadre americà. Estàtic i nítid. Favàritx.
Quan vaig arribar al penya-segat on hi ha enterrada la balena, la platja estava completament deserta. El meu llibre que recentment havia descobert, la crema protectora, el raspall dels cabells...com mitja casa a la meva bossa.
I així esperant una magnífica vista menorquina i un racó de silenci.

Les franges del far brillaven en un cel ventós, i jo vaig desitjar quedar-me a viure allà després d'haver caminat sota un sol dolç de finals d'abril.
A l'altra banda de les dunes, la llacuna reflectia com un safir voltat d'un anell de pissarres. Mirall transparent. Així és un Samadhi, vaig pensar. La ment com un mirall translúcid deixant la vulnerabilitat oberta, forta, submergida amb la resta d'éssers vius.
Bany entre posidònies laminades i aspres que ens entrellacen, caminar esprement amb les mans l'olor profunda de les savines i del simple romaní..., ser U amb tots, sense por.

I seient, en silenci, amb l'esquena dreta i els ulls tranquils, un primer OM suau a la vora, fort el segon fins a l'horitzó, i llançat més enllà del mar el tercer OM. Si arribés a prop d'Àfrica...penso. I les onades em retornen OM, SAT, ...ANANDA,...Ésser, ...Joia...
La bellesa del lloc em va fer estremir com els tamarius a la meva esquena...i el vent que em travessa, és potser el Ioga que em vol apaivagar els sentits? Fer-los callar una mica?
Ànima!
Silenci!

Vaig reprendre la lectura del meu llibre, el Bhagavad Gita, un poema a la recerca d'un tresor amagat dins del mar, o entre la suspensió de la Terra i la Lluna. No sé si mai l'obtindré!
Però què és realment aquest tresor? És un camí, un karma, una acció, per aleshores, dins del nostre dharma, trobar la veritat en nosaltres?

I crec... que és un camí ple d'abelles, gavines, falcons i més d'un ensurt, però el llibre diu sobretot, sobretot...”el plaer dels altres és el meu plaer, el dolor dels altres és el meu dolor”. I el tresor és no tenir-lo, no guanyar-lo, sinó més senzill, donar-lo, tenir un comportament.
Deu de ser això.
Hauré de consultar als meus mestres potser?

I vaig alçar la vista asseguda a la meva tovallola escoltant el vent i desitjant que tot lo bo, l'Esperit, se m'endugués travessant les roques, les tanques, els ullastres i la terra empobrida, sentint la duresa del Gita quan diu: “Mata per tant, amb l'espasa de la saviesa el dubte nascut de la ignorància que hi ha al teu cor. Sigues un en harmonia amb tu mateix, en el Ioga, i aixeca't guerrer gran, aixeca't”.

I lluita- em dic jo – tot d'una aixecant-me sobre la sorra amb l'Asana del guerrer.
Obro després les meves mans i lentament els braços i la cama esquerra uneixen la platja i el cel ja ben blau. Giro cap a l'altra banda i sense adonar-me el vent de llebeig se m'endú cap a Sa Nitja.

En tancar els meus braços, un veler gris arribà en perfecte línia recta cap el moll on jo estava dreta. Al meu costat els déus grecs de Sa Nitja havien embolicat el llibre amb la meva tovallola.
La noia, com mascaró de proa, va saltar àgil dominant l'embarcació, i el seu company tot seguit l'amarrà fortament amb una corda.
El veler gris, subratllat amb un perfil groc, va quedar com un gos fidel mirant cap els seus amos, asseguts en silenci sobre la fusta del moll. Distants, equànimes.
I quedem tots tres quiets, respirant profundament, “...al castell de nou portes del nostre cos”.

I respiro, respiro com m'han ensenyat, en un Pranayama tan intens que el meu cos s'allibera fins que no puc més que agafar-me ben fort amb les mans aferrades a les roques pel vent que em travessa...

Així no sé el temps, immòbil, fins que en girar-me enrere per la tramuntana que aleshores bufava persistent, el vent inquiet de la meva ment potser, ....I en un intent de posar en ordre els meus cabells revoltats de feia estona, em sobta que em llepa la pell la sal marina, turquesa de la cala mimada, la mitjaneta, i sota uns pins rebregats, embolcallats amb força, em trobo en una torsió del meu cos en una Asana de gir per mi, difícil, ho haig de dir.

Al girar d'una banda a l'altra, els ulls d'una dona de cabell recollit, castany, m'observen. En la seva mà dreta sosté una cadira de fusta que desplega ben vora el mar i al seu costat, un brillant, petit i net para-sol groc. Oriental.
Llegeixo: “Sàpigues Arjuna, que tot alló que és bell i bo, tot allò que té glòria i poder no és més que una part del meu propi resplendor i sàpigues que....


Des de l'illa del vent,
Isabel Ribas Armengol

In { General, } comments{ 1 } author: Isabel Ribas Armengol
22 Mar
2014

Intenso!! Te puede llevar tan cerca, tan lejos, como uno sea capaz de hacerlo.

author comment:rosa gimeno
Afegeix el teu comentari:
http://www.yogaiastore.com