Yoga, YOGASFERA YOGASFERA Un espacio Internet para reunir toda la información sobre el mundo del yoga y su esfera: centros, estudios, profesores, cursos,clases, formaciones, eventos especiales ... todo lo que ocurre alrededor del yoga y que podemos compartir: consultar actividades. Un espai Internet per reunir tota la informació sobre el món del ioga i la seva esfera: centres, estudis, professors, cursos,classes formacions, esdeveniments especials... tot allò que passa entorn del ioga i que podem compartir: consulteu activitats. YOGASFERA Welcome to Yogasfera, a page on internet that brings together information about the world of yoga: centres, studies, courses, teachers, training, special events, in fact anything that happens in the world of yoga that we can share together: consult activitie

Yogasfera incorpora una botiga Ioga on trobaràs una acurada selecció d'articles d'una excel·lent qualitat, naturals i respectuosos amb el medi ambient, de marques que rarament es troben al mercat europeu, totes elles amb compromís mediambiental i social. Yogasfera incorpora una tienda Yoga donde encontrarás una cuidada selección de excelentes productos para la práctica, naturales y respetuosos con el medio ambiente, de marcas que difícilmente se pueden encontrar en el mercado europeo, todas con compromiso medioambiental y social. Store Yoga, Manduka, Yogitoes, Mats, Yoga Bags, yogui towels. Estores de Ioga, esterillas de Yoga, bolsas de Yoga, bosses de Yoga. Accessorios de Yoga, accessoris de Ioga, Props YOGA Clases de Yoga, Classes de Yoga Barcelona, Calendario actividades de Yoga, directorio de centros de Yoga, tienda de Yoga
Gyantse, Kumbum, Tibet author:Víctor Domènech
middle
INTUÏCIONS VÈDIQUES PER A UNA VISIÓ ESPIRITUAL
26 Nov
2012
INSTUÏCIONS VÈDIQUES PER A UNA VISIÓ ESPIRITUAL

Foto: Víctor Domènech

“Dels grans profetes Jo som Bhrigu; i de les paraules Jo som OM, la Paraula d'Eternitat. De les pregàries Jo som la pregària del silenci, i de les coses que no es mouen Jo som els Himàlaies.”


Bhagavad-Gita X 25

De la visió de la bellesa esclatant del món a la silenciosa trobada interior. Del descobriment de ser a la trobada amb els altres en l'amor. De la voluntat d'estimar tots els éssers i el món al descobriment íntim de ser part del tot.
TAT TVAM ASI.


Rellegint Joan Mascaró al pròleg de l'edició del Bhagavad Gita editada per Editorial Moll i a Gueshe Michael Roach i Christie Mc Nally a La esencia del Yoga Sutra

La paraula veda, que en sànscrit significa 'coneixement suprem, revelació', designa un dels corpus de literatura religiosa més antics de la humanitat, aparegut al nord de l'Índia entre el 2000 i el 1000 aC com a resultat d'una extraordinària trobada intercultural entre els aris, que parlaven una llengua indoeuropea, i la població indígena, que parlava una llengua anterior a les dravídiques.

Els Veda -que inclouen els quatre grans reculls Rig-veda, Sama-veda, Yajur-veda i Atharva-veda- com també les Upanishad i la Bhagavad-Gita, foren inicialment cantats i recitats i, més tard, escrits en l'antiga llengua indoària coneguda com a vèdic, anterior al sànscrit clàssic.

Nascuts ben bé a l'alba del coneixement humà, ens parlen de l'home que descobreix el món al seu voltant amb admiració i alegria, s'adona de com n'és de bonic i observa la bellesa de l'alba, la força del sol, la immensa energia i escalfor del foc i sent com l'aire, les aigües i els vents són poders vivents als quals pot oferir el foc del sacrifici. Aquesta bella creació desperta en ell un amor tan gran que sent que només pot ser correspost per un Amor encara més gran i canta a Varuna, el déu suprem que regeix l'ordre còsmic i moral de l'Univers.

Els Veda guarden l'alba de la visió espiritual i també el naixement del pensament humà:


“Qui coneix en veritat? Qui ens pot dir d'on i com sorgí aquest univers? Els déus són posteriors al seu origen: qui sap doncs d'on ve aquesta creació?
Només aquell déu que observa des del cel superior: només ell sap d'on ve aquest univers, i si fou creat o no creat. Només ell ho sap, o potser no ho sap.” Rig Veda X.129


La revelació vèdica és la de l'home que esdevé conscient i es descobreix a sí mateix, la manifestació de la realitat a la consciència de l'home.

Així com als Veda tenim l'alba de la indagació filosòfica i la penetració espiritual, als Upanishads tenim la plena esplendor de la vida interior. Del descobriment de la bellesa i immensitat de la naturalesa exterior, del món, a l'home que va cap a la seva pròpia natura interior, que dels 'molts' va cap a 'l'U'. El descobriment de l'essència divina en el jo interior.

Als Upanishads, Déu i la creació són una mateixa cosa de manera que els sacrificis que es feren en el passat Vèdic perden la seva raó de ser. Hi ha dos noms per a una veritat i tots dos són Un i el mateix. La veritat de l'Univers és Brahman: la nostra veritat interior és Atman. El sagrat OM és un nom per a tots dos, Brahman i Atman. L'Atman, l'ésser en cada un de nosaltres és Brahman.

Diu al començament de l'Upanishad Kena ...



“Qui fa que la ment se'n vagi tan lluny? Qui fa que la vida comenci el seu viatge? Qui ens impel·leix a expressar aquestes paraules?
Allò que no es pot dir amb paraules, però fa que les paraules es diguin. Sàpigues que és Brahman, l'Esperit; i no això que la gent adora aquí.
Allò que no es pot pensar amb la ment, però fa que la ment pugui pensar. Sàpigues que és Brahman, l'Esperit; i no això que la gent adora aquí.”


Si demanem on és Brahman,



“Se'l veu a la naturalesa en la resplendor del llamp. Ens ve a l'ànima en la resplendor d'una visió”.


Brahman no pot ser definit perquè és infinit, és més enllà del pensament i de la imaginació. No és res de la ment ni res de fora de la ment, res passat, present ni futur. Amb paraules de Joan Mascaró, el concepte més pròxim de Brahman que podem tenir és un estat de consciència més enllà del temps on “Sat, Cit, Ananda” (ser, saber i gaudir) són 'U'. L'essència de les Upanishad es resumeix en les paraules “Tat Tvam Asi” (Això ets tu).
Aquestes intuïcions vèdiques es recullen en el Bhagavad-Guita, la Cançó de Bhagavan on entorn de la batalla de kurukshetra, mentre Krishna guia a Arjuna en el camí del ioga per poder fer front al seu karma i seguir el Dharma del guerrer, es desgranen els tres temes centrals: Jñana, Bhakti i Karma: Llum o ioga de la consciència, Amor i Vida. Aquest meravellós poema espiritual ens ensenya que l'Ésser es pot sentir en el silenci de l'ànima. Quan té lloc una rendició interior d'autoconsciència hi ha una gran pau mental i corporal, i gradualment sembla que s'aturen els moviments de la ment. El Guita diu una i altra vegada que l'amor és el mitjà per arribar a l'absolut.

Seguint Joan Mascaró: “Així com la ment racional pot veure que tota la matèria és energia, l'esperit pot veure que tota l'energia és amor, i qualsevol cosa de la creació pot ésser una equació matemàtica per a la ment i una cançó d'amor per a l'ànima. L'amor mena a la llum: Bhakti mena a Jñana i Jñana és la joia de Brahman, la joia de l'infinit.”

El Guita és un llibre de llum i amor però sobretot de vida: després de Jñana i Bhakti tenim Karma (arrel sànscrit Kri que trobem també a 'crear') Karma és acció i acció és vida. També vol dir 'acció sagrada' i està relacionat amb el sacrifici dels Vedes.



III 47-48 Posa tot el teu cor en l'acció però mai en la seva recompensa. No treballis per un resultat però mai no deixis de fer la teva feina. Fes la teva feina en la pau del ioga, i lliure de desitjos egoistes no et commoguis per l'èxit o pel fracàs. El ioga és l'equanimitat de la ment, una pau que sempre és igual.

II 50 El ioga és la saviesa de l'acció.

II 60 No hi ha saviesa per a un home sense harmonia, i sense harmonia no hi ha contemplació. Sense contemplació no pot haver-hi pau i sense pau no pot haver-hi joia.

VI 10 Dia rere dia el iogui ha de practicar l'harmonia de l'ànima (...)
VI 16 Ioga és una harmonia (...)
VI 29 Es veu ell mateix dins el cor de tots els éssers i veu tots els éssers dins el seu cor. Aquesta és la visió del iogui d'harmonia, una visió que sempre és una.
VI 32 I ell és el iogui més gran, aquell la visió del qual és sempre una: quan el plaer i el dolor dels altres és el seu propi plaer i dolor.



Karma, acció o treball sovint es contraposa a Jñana, contemplació, coneixement. El ritual extern es contrasta amb la vida espiritual interior, a les Upanishad d'un ritual extern anaren cap a una vida interior i al Guita: tota la vida és acció però cada petita acció tot i que sigui humil pot ser un acte de creació, en tota acció vertadera reconciliem el finit amb l'infinit i per tant la joia de la creació.

“Així com la grandesa de les estrelles només es revela en el silenci de la nit, la meravella d'aquest poema només es revela en el silenci de l'ànima”

L'essència d'aquest gran poema és la visió de totes les coses en Déu i de Déu en totes les coses.

L'autèntic progrés de l'home a la terra és el progrés d'una visió interior. Desitgem un progrés científic però desitgem també un progrés moral? No n'hi ha prou amb tenir més, ni tampoc amb saber més, cal viure més i si volem viure més cal estimar més.



II.54 Només amb l'amor l'home em pot veure, em pot conèixer i pot venir cap a mi.



Contràriament a les lleis materials segons les quals donar més significa tenir menys, en la llei de l'amor com més dones més tens.

Els llibres de saviesa de tot el món troben una fe espiritual.

Fa més de 2000 anys, Patañjali, recollí en els Yoga Sutra tota aquesta saviesa tan antiga. Els 196 sutras que els componen denoten un atent i profund coneixement del funcionament de la ment humana, de la condició mateixa de ser home des de totes les dimensions que el conformen: el cos físic, el cos energètic, mental i espiritual. Els sutres guarden un coneixement d'agudesa sorprenent mentre la humanitat sencera va fent camí en la seva evolució col·lectiva i va sent poc a poc més capaç de comprendre'l.

Després d'una invitació a estar en l'ara i escoltar el sagrat art del ioga, el camí d'esdevenir complets, Patañjali diu que “ioga” és la fi de les fluctuacions de la ment i dóna la confiança de que és possible eliminar tots els pensaments negatius amb la senzilla observació de que la ment funciona de cinc maneres al llarg del dia: a través de les percepcions correctes (directes, deductives i basades en l'autoritat), de les percepcions incorrectes, de la imaginació, dels somnis i dels records. Arribar a detenir el funcionament erroni de la ment requereix, és clar, pràctica constant (abhyasa) i abandó dels lligams (vairagya).

I pràctica de què, què farem?
Acumular virtut amb la intenció de canviar el món i el dolor dels altres. Preparar-nos per fer-ho: començar a meditar seriosament posant en pràctica els cinc poders: la confiança, l'esforç (fent el bé), l'atenció (estar present), meditar sobre on és l'origen de les coses que ens passen, la saviesa. Seguir el camí de la visió entenent que probablement els objectes que ens envolten podrien venir de nosaltres mateixos i que les coses estan lliures de ser el que són per elles mateixes. Començant a dirigir aquesta comprensió cap a l'interior i buscant un mestre, és a dir una persona extraordinària que no es vegi afectada per les afliccions mentals.

Els preciosos sutras I.32 i I 33 ens parlen dels quatre pensaments que porten a l'amor infinit: l' amabilitat que és el desig de que tots els éssers siguin feliços, la compassió que és la decisió d'eliminar el dolor de cada ésser conscient, l'alegria per fer que tots els éssers tinguin un nivell més alt de felicitat i l'equanimitat per fer que veritablement siguin tots els éssers i no només aquells que ens són propers.

Així, ioga és la cerca d'una visió del món que sigui efectiva en proporcionar felicitat a tota la gent.

Eliminem per sempre els pensaments negatius com l'odi, l'enveja o el voler fer les coses d'una manera ignorant. Més enllà de l'aprenentatge a un nivell intel·lectual, experimentem directament, més enllà d'escoltar i raonar, més enllà de tot anàlisi, sense por, obtenim gaudi interior. La llavor mental creada d'aquesta manera elimina totes les altres anteriors per deixar pas a llavors noves que crearan un paradís al nostre voltant.

El camí que porta directament a l'objectiu passa per reduir l'autoidentitat, l'ego, la ignorància de l'ésser, els lligams, la por al dolor i a la mort, l'aferrament a la vida.

Els sutres proposen un camí ben traçat en vuit passos que ens porten a avançar en la consciència per fer possible l'autorrealització suprema de l'ésser. Els trobareu explicats en aquest blog pel iogui Andrei Ram Om: Los ocho pasos del Yoga. El Yoga es una ciencia espiritual

D'una manera tranquil·la, alegre i constant hem de cuidar el jardí de la nostra ment. Agafar el timó de la nostra vida i senzillament ser. Ja no es tracta d'entendre l'altre sinó de ser u amb l'altre i amb el tot. Aquestes velles intuïcions avui ens il·luminen amb tota la seva bellesa. Estimem-nos doncs els uns als altres.

“Quan el cor s'obre, l'amor infinit esclata com una llum. Quan la puresa de la intel·ligència iguala la de l'ànima, el iogui ha assolit la perfecció en el ioga.”

OM TAT SAT


Bhagavad Gita, tercera edició: juny 2006, Editorial Moll · Traducció d'Elisabet Abeyà, sobre la versió anglesa de Joan Mascaró, editada per Penguin Books Ltd.

La esencia del Yoga Sutra · Sabiduría antigua para tu Yoga, Gueshe Michael Roach y Christie Mc Nally · Ediciones Amara (2006)



In { General, } comments{ 2 } author: Mariona Costa
26 Nov
2012

Moltes gràcies Mariona per aquest viatge a través de les escriptures tan ben expressat i amb tanta essència! Val la pena rellegir-lo! Om tat sat

author comment:Roger
30 Nov
2012

M'ha encantat el text. Molts conceptes difícils d'explicar i entendre aquí surten amb senzillesa. Però vull cridar l'atenció sobre un molt i molt recorregut a yoga: Vairagya, traduit com "desapego". Si algú ha vist o veu la pel.licula "El profesor" (Detachment), si us plau, m'agradaria saber el vostre parer del que el director interpreta com viure "desapegado" manel

author comment:Manel Lopez Agudo
Afegeix el teu comentari:
http://www.yogaiastore.com