Yoga, YOGASFERA YOGASFERA Un espacio Internet para reunir toda la información sobre el mundo del yoga y su esfera: centros, estudios, profesores, cursos,clases, formaciones, eventos especiales ... todo lo que ocurre alrededor del yoga y que podemos compartir: consultar actividades. Un espai Internet per reunir tota la informació sobre el món del ioga i la seva esfera: centres, estudis, professors, cursos,classes formacions, esdeveniments especials... tot allò que passa entorn del ioga i que podem compartir: consulteu activitats. YOGASFERA Welcome to Yogasfera, a page on internet that brings together information about the world of yoga: centres, studies, courses, teachers, training, special events, in fact anything that happens in the world of yoga that we can share together: consult activitie

S'acaba el mes d'agost, per a molts el mes de l'any que invita a fer una pausa i a sortir de la quotidianitat, el moment per deixar el soroll de les ciutats i buscar la calma de la natura. L'última frase que vaig llegir en una xarxa social abans de la meva pausa d'estiu va ser la d'una amiga que també convidava a anar-hi. Poques hores després em trobava en el paisatge de la meva infantesa enmig de la immensitat de les muntanyes de la petita Vall d'Aran, escoltant la remor màgica dels arbres i els ocells que hi viuen, submergida dins les aigües dels rius i els llacs, potser aquesta canícula tan calorosa una mica menys glaçades. Ha estat un estiu trist cremat d'incendis arreu del país. La crema fa néixer el sentiment de compassió per tota la vida que mor sota el foc i que en gran mesura s'hauria pogut preservar, fa néixer la necessitat d'una crida a la 'consciència de preservació' de la Mare Terra.

En tornar, he sentit que volia parlar des del cor d'aquesta immensitat que ens ofereix la natura, del profund sentiment de ser-ne part com un arbre més, com un ocell, com l'aigua, com la petita maduixa que creix al bosc o a la vora el riu; de la pau profunda del qui escolta el silenci i la música oculta en els camins i fa del seu caminar sense temps pels senders una meditació en aquesta unió; del gaudi de veure com els amics i la família comparteixen també potser sense saber-ho el que jo anomeno sempre el ioga de la muntanya.

Només arribar he reprès la lectura del llibre de Jean Shinoda Bolen 'Sabia como un árbol', i he sentit que per fer-ho no podia trobar millors paraules que les seves, i la dels altres autors que cita, i d'aquesta manera compartir també la seva crida a la necessitat d'estimar, escoltar i cuidar cadascun dels arbres dels nostres paisatges així com cuidem les nostres nenes i nens, i necessitem que siguin cuidats totes les nenes i nens d'arreu. Una crida a la necessitat de despertar en cadascun de nosaltres projectes potser encara adormits que siguin verdaderament significatius, que siguin font de gaudi i que estiguin motivats per l'amor, projectes nascuts de la intuïció i que basats en la confiança i la perseverança ens encaminin vers un canvi de consciència global i ens ajudin a canviar el món ..... I per això, aquesta nova entrada en el blog és una invitació a que llegiu el seu llibre i descobriu potser també que vosaltres sou també 'persones arbre'. Escric ara en català però trobareu les cites del llibre en castellà, de ben segur que com en una conversa de carrer podreu combinar totes dues llegües.

El potent sentiment de pertinença a la natura, on tot és viu i ple de gràcia, aquesta 'percepció sagrada', arriba del que Jean Shinoda en diu 'receptivitat', una sintonia, una actitud meditativa, una forma d'estar en el moment present, en la qual la ment es queda en silenci i fa possible escoltar la música o assimilar allò que algú diu amb paraules i captar amb el cor molt més que les paraules mateixes. “Es la unidad que conecta a todos los seres vivos, que albergan en sí, todos, una chispa del anima mundi; es el espíritu o la energía que hace sagrado a un árbol; es un concepto a la vez occidental y oriental que nos ha llegado de los místicos y meditadores que la han percibido; es el Gran Misterio, como los indios norteamericanos la llaman a veces... Una vez que percibimos que existe una energía, chispa o espíritu sagrados en todo lo que nos rodea, nos damos cuenta de que habitamos en un mundo sagrado. En mí, sentir esa cualidad sagrada evoca amor, belleza y gratitud”.

El terme 'numinós' de numen, esperit que es creia que habitava un objecte o lloc, expressa també aquest sentir de la ment meditativa i mística que s'admira en la natura i que comparteix amb la física de partícules la percepció de la interconnexió de tot allò que forma part de l'univers.
“Es extraño y reconfortante sentirse presente en el momento, como formando parte de un universo afectuoso e incluso divino. Esta es la sensación que produce la gracia: algo invisible, divino, vivo, y que escapa a lo que nuestra mente puede explicar con la lógica o demostrar con la Razón todopoderosa.”

La natura ofereix moments plens de coincidències significatives, allò que Jung anomena 'sincronicitat' i que són captades per l'ànima més que pels ulls o per les orelles, una mena de consciència intuïtiva profundament revel·ladora.

Jean Shinoda ha trobat el fil conductor del seu llibre en la tala d'un preciós pi de Monterrey que vivia davant de casa seva i de tot el que va aprendre sobre els arbres i 'els homes' (sobretot, 'les dones' –místiques, remeieres, dels cercles de dones--) que els han defensat al llarg de la història i arreu del món. Els arbres són els éssers vius més antics de la terra, ancestrals i magnífiques obres d'art de la naturalesa, és vital mantenir el sentiment d'admiració que desperten en nosaltres!
El seu, com el de tants i tants casos meravellosos que relata en el llibre, és el d'un activisme del cor, la consciència de preservació, del coneixement interior o gnosis que neix de l'ànima, no de l'ego: “la certeza que da a una persona reconocer algo en lo más profundo de su corazón”, de l'autèntica connexió amb la naturalesa que porta la persona a sintonitzar amb l'energia i a captar una transmissió de sentiments i sensacions, d'impressions intuïtives, “lo que puede conectar a los adultos con la Naturaleza y con su propia naturaleza verdadera en un momento en que el destino del planeta depende de que los humanos sientan esas conexiones”.

“Solo cuando maduramos podemos ver a nuestra madre como a una persona separada de nuestras espectativas de ella, y, en ese momento de nuestras vidas, ella está ya envejeciendo y es más frágil que antes. Si no somos narcisistas, podemos verla tal como es, amarla, y darnos cuenta de que ahora nos corresponde a nosotros hacer por ella todo lo que ella no pueda hacer por sí misma. Esta es la situación actual de la humanidad con respecto a la Madre Tierra.”

Per l'acció dels homes, la terra pateix la desforestació que sumada al creixement demogràfic desmesurat té com a resultat l'escalfament global. Tal com va passar a l'illa de Pasqua, exemple extrem de desforestació, no tindrem on anar si esgotem allò que sustenta el nostre planeta terra.
És vital que els nens i les nenes puguin sentir la connexió amb l'univers i per això cal que estiguin en contacte amb la natura, ells poden ajudar a canviar el món; és vital que les dones de tot arreu puguin rebre informació i tinguin la llibertat d'escollir la seva maternitat. Si ho poden fer, probablement la postergaran i tindran menys fills, sabran protegir els recursos i l'entorn i formaran cercles de conversa on se sentiran segures i ens acostaran a una creixent presa de consciència col·lectiva on la polarització agressiva es reduirà al mínim.

Dones com Julia Butterfly que va passar 738 dies l'any 1997 dalt d'una sequoia roja mil·lenària per evitar-ne la tala, les dones índies del moviment Chipko, camperoles abraçadores d'arbres a Reni (Uttarakhand prop de l'Himàlaia) que van aconseguir també detenir la tala i modificar la llei com ho feren les seves ancestres: Amrita Devi i les seves tres filles que el 1730 es deixaren martiritzar per salvar els arbres sagrats de les viles bishnoi. Un encontre des del cor entre dones veïnes, una israelí i una altra palestina, les dones catòliques i les protestants a Irlanda del Nord, les musulmanes i les cristianes a Libèria que treballen plegades per la pau fent valer la seva força moral com a mares, veïnes i parentes unides en un sentiment de germanor i que com Artemisa, la deessa de la caça i de la lluna, tenen un esperit igualitari i combatiu i estimen la natura, d'ella en treuen totes les ensenyances i la força per viure. És fonamental treballar per l'equilibri de gèneres i fer que els valors femenins donin amplitud a les converses dels homes i els portin a actuar des dels sentiments i la integritat.

Los árboles no se empeñan en pasar la tormenta rectos, tiesos, estirados [...] Se dejan mecer por el viento. Comprenden lo importante que es dejarse llevar [...] Ahora no te toca ponerte rígida Julia, porque si no tu también te quebrarás. Aprende de la fuerza de los árboles. Permite que fluya. Déjate llevar. Así es cómo sobrevirirás a esta tormenta. Y así es cómo superarás todas las tormentas de tu vida. [Hill, El legado de la luna, 2001]

James Lovelock és el principal defensor de que la terra és un organisme viu, és a dir de la Hipòtesi de Gaia en honor de la deessa Gaia de l'antiga cosmologia grega explicada per Hesíode. “La Tierra se comporta como un superorganismo constituido por todos los seres vivos y su entorno material [...] La humanidad forma parte de la unidad que es Gaia, y [...] según esta concepción holística en la que todo lo que hay sobre la Tierra forma parte del planeta vivo, la humanidad comparte el mismo destino que el planeta y contribuye a él. [...] La Madre Tierra recobra la vida cuando nos percibimos y percibimos la vida toda como hijos de Gaia.”

Unitat representada pel tell sagrat dels pobles antics, potser l'ésser viu més antic de la terra, pel baobab africà, arbre sagrat llar dels esperits; pel totara dels maoris; l'olivera del pròxim Orient, sagrada també pels egipcis, grecs i romans o el freixe del països escandinaus. Per Asvattha, la figuera del món còsmic de les Upanishads, un arbre invertit que té les seves arrels en el cel i estén les seves branques i fulles per recobrir la terra, l'absolut s'identifica amb l'arrel i cadascuna de les fulles és un càntic dels Vedas. Per l'arbre Bodhi sota la quietud del qual Buda assolí la il·luminació.

“Sin árboles, el planeta no tendría atmósfera, tierra ni agua [...] Cuando levantamos los brazos, como la gente hace en señal de súplica o de gratitud, la postura que adoptamos es la de un árbol. [...] El árbol es el símbolo más importante del ciclo de la muerte y renacimiento de la Naturaleza, con la caída de sus hojas en otoño y la renovación en primavera. [...] La imagen de un árbol es una apropiada metáfora visual para aquellas personas que se hallan en un proceso de desarrollo espiritual: ser como un árbol; incorporar la consciencia, por un lado, una visión y comprensión íntimas derivadas de sueños simbólicamente enraizados en el inconsciente colectivo, y, por otro, la iluminación que llega como fruto de las enseñanzas, la oración y la meditación.”

Com explica Jung, l'arbre simbolitza tant a Orient com a Occident un procés viu d'il·luminació.

“Ser como un árbol guarda relación también con vivir en un universo corporativo; es no estar solo, sino en relación con la vida.”

Judy Grosch trobà ens arbres la certesa que un grup d'éssers vius que estan junts són capaços de crear quelcom totalment nou i infinitament més poderós que quan estan separats. “Aquel nuevo ser, de un verdor palpitante, que creaban juntos los cuatro árboles me dijo que sí, que es importante que los seres humanos nos reunamos y creemos de ese modo una nueva entidad palpitante de potencial.”

Segons l'Institut de Recursos Mundials, més del 80% dels boscos naturals de la Terra ja han estat destruïts (National Geographic) i per això hem d'escoltar més que mai la veu d'Hildegarda de Bingen (1098-1179) plena d'espiritualitat ecològica i consciència simbòlica, que 800 anys enrere va saber establir una connexió entre el món físic i el sagrat i ens digué que la natura està a disposició de la humanitat i que hem de treballar amb ella. Sense ella no podrem sobreviure.

Ha estat Hildegarda doncs qui d'enllà dels temps i a través de Jean Shinoda m'ha donat la paraula que em faltava al començament d'aquest text per expressar la plenitud d'un moment meditatiu a la natura, ella en deia veriditas: allà on és l'ànima, contenta de ser-hi, plena de vitalitat i gratitud, amb la perfecta consciència de viure un moment de serenitat i bellesa i saber que aquest moment és un regal diví.

Aquest intens llibre de Jean Shinoda Bolen és doncs un compendi de saviesa preclara, profusament documentat i estructurat entorn de l'escorça d'un arbre, una crida a l'activisme espiritual i a un feminisme d'allò sagrat femení. Acaba les seves pàgines amb l'esperança que ben aviat, potser l'any 2015, sigui possible la Quinta Conferència Mundial sobre les dones. Aquest és el seu somni, un projecte ben significatiu motivat per l'amor. Escolta i sabràs també quin és el teu projecte per millorar el món.

Inevitablement, en tornar a casa vaig obrir de nou la xarxa social i la meva amiga havia penjat una foto d'ella asseguda en postura de padmasana amb les mans en namaskara mudra alçades al cel.

“No solo no es imposible otro mundo, sino que está de camino. Quizás muchos de nosotros no estemos aquí para darle la bienvenida, pero en un día silencioso, si escucho muy atentamente, ya lo oigo respirar.”

Arundhati Roy · discurso “Come September” (2002)