Yoga, YOGASFERA YOGASFERA Un espacio Internet para reunir toda la información sobre el mundo del yoga y su esfera: centros, estudios, profesores, cursos,clases, formaciones, eventos especiales ... todo lo que ocurre alrededor del yoga y que podemos compartir: consultar actividades. Un espai Internet per reunir tota la informació sobre el món del ioga i la seva esfera: centres, estudis, professors, cursos,classes formacions, esdeveniments especials... tot allò que passa entorn del ioga i que podem compartir: consulteu activitats. YOGASFERA Welcome to Yogasfera, a page on internet that brings together information about the world of yoga: centres, studies, courses, teachers, training, special events, in fact anything that happens in the world of yoga that we can share together: consult activitie

Dir sí a la vida, aprendre a acceptar allò que és inevitable i encaminar-nos des d'una actitud alegre, positiva i compromesa envers allò que pot arribar a ser, amb autèntica fe-confiança en el què ha de venir ens farà feliços. Fins i tot descobrirem que aspectes que no ens agraden de nosaltres mateixos i del nostre entorn, es poden convertir en autèntiques fonts d'inspiració.
Aquesta és la primera intuïció que ens fa arribar l'autor i que desgrana al llarg d'unes pàgines nascudes de la reflexió personal elaborada a partir dels corrents filosòfics d'Orient i Occident. Un breu tractat de la vida interior que ens convida a acceptar i sobretot a fer-nos responsables de la nostra vida amb valentia, sense excuses i sense treva. No s'hi val a pensar que tots els mals provenen de l'exterior i que també de fora han de venir totes les solucions: la saviesa comença amb l'acceptació de l'inevitable i continua amb la transformació justa del que pot arribar a ser.

Sartre deia 'Ens reivindiquem lliures i no obstant ja som llibertat' (L'Existencialisme és un humanisme). Hem d'assumir que aquesta llibertat ens obre a totes les possibilitats i entendre que la responsabilitat total de la nostra existència recau sobre les nostres espatlles amb la part d'angoixa que això comporta.

La por, és clar, pot fer que abandonem la nostra llibertat però si som valents i busquem una resposta interior a cada obstacle exterior aprendrem a 'deixar anar' i cada obstacle acceptat lliurement semblarà més petit i més susceptible de ser superat amb una iniciativa personal apropiada: serem responsables de la nostra felicitat present i futura.

I més encara, la nostra responsabilitat individual ens portarà fins la consciència de la responsabilitat col·lectiva, ens obrirà a tenir en compte els altres i sobrepassarem la nostra petita esfera personal vers la humanitat sencera, el planeta, els animals, un llarg etcètera.

El compromís amb la vida implica per definició la necessitat de fer que és intrínseca a la mateixa condició humana: des d'infants juguem, inventem, transformem. Actuar sobre la realitat és indispensable pel nostre benestar i pel creixement del nostre ésser. Fer, treballar en el sentit més ampli del terme: tot allò que ens permet donar resposta a la necessitat essencial pel nostre equilibri i en última instància, 'crear'. Quan creem una obra artística o quelcom que per nosaltres tingui el sentit d'allò artístic hi posem el cor i l'ànima. Sovint no ens atrevim a anar més enllà en les nostres capacitats però si trobem la força per fer-ho ens convertirem en aquell artesà que fa taules i cadires però que al fons del taller dona forma al moble que realment estima i que ens mostrarà amb una emoció particular. Cadascú de nosaltres pot dedicar-se a crear bellesa en cada cosa que fa a la vida.

Ara bé, és important mantenir-se en el just equilibri i no caure en la hiperactivitat. Lenoir alerta d'aquesta necessitat pregona perquè en el nostre món, on tot passa tan de pressa, és especialment difícil no caure en la desmesura de voler donar resposta a massa demandes, a massa estímuls a massa feina. És essencial aprendre que el temps de descans no és un temps perdut sinó un temps guanyat, que cal trobar la pausa en l'exigència i adoptar certa distància per tenir equilibri a la vida.

'Lleugeres i dolces idees freguen, per dir-ho així, la superfície, sense agitar el fons de l'ànima. No cal res més per recordar-se d'un mateix i oblidar-se de tots els mals'

Jean-Jacques Rousseau Els somnis del passejant solitari

Per prendre distància cal soledat i silenci interior. Com el cos, també la ment ha de descansar del soroll del món però sobretot del soroll interior per poder senzillament 'contemplar': aquesta és la perfecta felicitat de l'home segons Aristòtil.

En gairebé totes les cultures hi trobem un mètode que potser amb noms diferents ensenya el camí de la ment en calma: la meditació.

Expliquen els mestres Zen que el meditador és com la muntanya i els pensaments com els núvols que tapen la muntanya. Els núvols passen empesos pel vent i deixen veure la muntanya de la mateixa manera que la respiració conscient farà fora els pensaments... però més tard tornen i la tapen. Amb el temps, però, cada vegada hi haurà menys núvols i seran més prims fins que acabaran desapareixent i l'ésser podrà emergir com ho fa la muntanya en el cel clar.

Meditar de manera constant foragitarà la por, la tensió, l'agitació, la impaciència i ens permetrà prendre distància respecte de les emocions, conèixer-les, veure-les venir i emprendre el camí de la calma per dur a terme totes les tasques de la nostra vida amb més agudesa, precisió i detall i, sobretot, ens ajudarà a millorar la nostra capacitat de discerniment raonat perquè aprendre a discernir, ens diu l'autor, és una de les coses més importants que podem fer a la vida.

Desaprendre, qüestionar tot el què hem après en la nostra cultura, família, història per sentir si els valors fonamentals que hi subjauen els podem assumir de manera íntima o els hem de deixar anar per forjar-nos una convicció personal amb consciència i caldrà fer-ho amb la major humilitat. Haurem de ser molt valents si cal triar el camí per sortir de la caverna com ho va fer el presoner del mite que narrà Plató.

El treball de discerniment i de cerca de la veritat exigeix un bon coneixement del món però també un autèntic coneixement d'un mateix. Per als filòsofs antics el treball en un mateix era també un laboratori de la humanitat. El 'coneix-te a tu mateix' de Sòcrates, la intuïció del Buda de que quan la vertadera naturalesa de les coses esdevé clara per al meditador, tots els dubtes desapareixen perquè arriba a conèixer quina és la naturalesa i quina és la causa, una única naturalesa més enllà de les identitats individuals que ens vincula a tota la humanitat, van molt més enllà del concepte contemporani de reduir el coneixement d'un mateix a temes de desenvolupament personal.

Per a Sòcrates, 'Qui arriba fins l'extrem del seu cor coneix la seva naturalesa humana. Conèixer la naturalesa humana és conèixer el cel'.

Hi ha eines filosòfiques, psicològiques, religioses que ens ajuden en el camí introspectiu per deixar els perjudicis i l'ego que impedeixen la comprensió d'allò que som realment, aquest camí el podem fer sols o bé amb l'ajuda d'un guia però cal posar en pràctica un gran discerniment per saber seguir un autèntic mestre.

Intel·ligència, raó, voluntat i virtut per trobar l'equilibri que ens permeti realitzar actes justos lluny dels extrems de l'excés o l'ascetisme, ambdós perjudicials, que ens permeti trobar el 'camí intermedi', l'únic segons el Buda que ens alliberarà del cicle del samsara i ens permetrà experimentar el despertar. Als ulls de Buda, la vertadera llibertat és aquella que el ser humà ha d'adquirir combatent les seves passions, els seus desitjos i enveges que són les cadenes que el lliguen al samsara.

Buda, Sòcrates i Jesús es posen d'acord en dir que l'home no neix lliure però s'allibera en sortir de la ignorància, en aprendre a discernir entre allò vertader i allò fals, el be i el mal, just i injust; quan aprèn a conèixer-se, a dominar-se, a actuar amb saviesa i compassió, a compartir.

I per tal que l'home sigui autènticament feliç ha d'intervenir encara un element fonamental: l'amor. Llibertat i amor, ens diu l'autor, són les grans condicions de la realització d'un mateix i del desenvolupament de tots nosaltres. El respecte per un mateix que és el preludi del respecte pels altres: 'no facis als altres allò que no vulguis que et facin a tu' i també 'fes als altres allò que t'agradaria que et fessin a tu'. Somriu si t'agrada que et somriguin, cultiva l'amor i l'amistat que és el sentiment que neix entre ànimes bessones, perdona i evita qualsevol mena de violència: ahimsa, el principi de no violència que orientà Gandhi fins aconseguir la independència de l'Índia i fou la base de la força de la veritat i l'amor pur.

Una de les claus essencials per a una 'bona vida' rau en no aferrar-ser als objectes. Tots volem tenir un sostre i aliments cada dia però més enllà d'això els factors que ens faran feliços seran ben lluny del valor dels objectes que tenim: l'amor, la llibertat, la salut, el control d'un mateix. Cal aprendre a acceptar la vida tal i com es presenta, gaudir de les comoditats materials però no deixar que el nostre ànim en depengui.
Cada vegada creix més en la nostra societat el culte desmesurat a l'èxit i a l'obtenció de resultats davant del qual s'imposa el canvi de perspectiva basat en la humilitat que ens senyi a admetre que el fracàs pot esdevenir fins i tot quelcom positiu. Deixem de posar resistència al canvi, deixem fluir el moviment de la vida, deixem que els fracassos, les pèrdues i fins i tot les malalties siguin una oportunitat de despertar i visquem amb tota la seva força el moment present creador: com digué Marc Aureli 'no deixis que et pertorbi la representació global de la teva vida' o en paraules de tots els mestres budistes: 'centra't en la plenitud de l'instant'.
I així com al començament d'aquest text dèiem sí a la vida, que aquest sí englobi també la nostra dimensió finita i puguem acceptar serenament la mort com un moment més de la vida. Prenguem-nos la vida amb bon humor, estimem i gaudim de la bellesa al nostre voltant i en tot allò que fem. A través de l'autoconeixement i d'un treball de transformació profunda podem assolir la veritable serenitat.

'En l'essència mateixa de la vida i de l'ésser hi ha una alegria profunda. L'alegria hi és i ens cal aprendre a veure-la, a acceptar i a deixar que es manifesti!'

Ética Spinoza