Yoga, YOGASFERA YOGASFERA Un espacio Internet para reunir toda la información sobre el mundo del yoga y su esfera: centros, estudios, profesores, cursos,clases, formaciones, eventos especiales ... todo lo que ocurre alrededor del yoga y que podemos compartir: consultar actividades. Un espai Internet per reunir tota la informació sobre el món del ioga i la seva esfera: centres, estudis, professors, cursos,classes formacions, esdeveniments especials... tot allò que passa entorn del ioga i que podem compartir: consulteu activitats. YOGASFERA Welcome to Yogasfera, a page on internet that brings together information about the world of yoga: centres, studies, courses, teachers, training, special events, in fact anything that happens in the world of yoga that we can share together: consult activitie

Fa vint anys, mentre volia volar per sobre l'Himàlaia, perseguint el somni de pujar muntanyes simplement perquè hi son, o per pujar a la llar dels deus que molts situen als seus cims, vaig patir un accident que em va provocar la pèrdua del genoll dret i amb ell la flexió de la cama, els metges en diuen artrodesi. Segueixo connectat a les muntanyes, potser perquè un tros de mi s'hi va quedar, sento la necessitat de retornar-hi cíclicament. He après que no cal pujar per parlar-hi, son dins nostre i per això mateix a voltes ens és tant difícil.

Sovint, quan algú em troba fent alguna de les activitats físiques que practico i veu la meva discapacitat, comenta el valor o l'exemple que suposa la meva actitud i la perseverança de seguir en tot allò que m'il·lusiona o m'omple de vida. Per mi, fer-ho no és mes que continuar amb el fluir de la vida mateixa. La paciència amb un mateix, la presència en tot allò que hom fa, i l'actitud amb la qual hom encara cada situació són igual d'importants per a tothom, independentment de la “capacitat “ física o psíquica.

Per sort, som pocs els que ens hem d'enfrontar amb un desafiament trencador com aquest, però gairebé tots, pel pas mateix de la vida, veurem com les nostres capacitats es modifiquen i ens hi haurem d'enfrontar d'una manera o una altra: una lesió, un dolor crònic, l'envelliment, o algun altre factor inesperat variaran potser subtil i lentament la vida i la pràctica. És per això que sovint els discapacitats parlem dels “futurs discapacitats” en fer referència a les persones “estàndard”.

Els problemes psíquics o físics no poden impedir iniciar o continuar la pràctica de ioga. El ioga és tant personal que tothom el pot adaptar a la seva condició ja sigui des d'una cadira, des d'alguna limitació de moviment o psicomotriu. El ioga és molt més que una pràctica física, comporta una actitud de vida, independent de les condicions físiques o psíquiques, les tècniques variades que ens ensenya poden ajudar enormement a conviure amb les dificultats que ens anem trobant, les que ens arriben de sobte i les que van venint de manera gradual i gairebé imperceptible.

Més enllà del que ens pot donar el ioga a nivells subtils, a nivell físic ens proporciona una gran higiene postural, millora la circulació de la sang, la digestió, la respiració i la posició interna dels òrgans. La idea principal és que ens convida a moure la columna en les cinc direccions, flexibilitzant-la, estirant-la, girant-la, enfortint l'eix central del nostre cos, el nadi shushumna que té la força per normalizar i equilibrar .

Afortunadament els principis del ioga son més importants que la forma concreta que adoptem en cada asana i aquests són iguals per a tothom.

Per la pràctica física personal de les asanes des d'una limitació, només cal aprendre a adoptar les postures possibles, a cercar les variacions o les alternatives a determinats moviments que la nostra limitació no ens permet fer, oblidant com hauria de ser el moviment i l'alineació de l'asana, només sent-hi present, utilitzant blocs o qualsevol ajut, centrant-nos en la respiració i en la coordinació d'aquesta amb la postura i o visualitzant-la si per motius purament mecànics no ens és possible fer-la i no tenim cap alternativa.

L'aprofundiment de la connexió entre la ment, el cos i l'esperit: unió -ioga-, és més que una estratègia personal de salut, és un canvi en la consciència pràctica que pot transformar el món.

Sovint tendim a pensar en la discapacitat com en una limitació, que ho és, però tret de casos de discapacitat extrema, no serà una incapacitat per fer i per viure la vida d'acord amb la manera que tenim d'entendre-la. Potser patim limitacions físiques però la discapacitat sovint és una qüestió mental.

Amb el ioga ens tornem més conscients del nostre cos, la nostra “discapacitat” s'integra més al nostre cos. Així com cada matí en posar el peu a terra sento que em manca alguna cosa, la pràctica del ioga elimina aquest obstacle i no em manca res. La plenitud que porta el ioga comprèn tot el que faig: els fluxos de la meva pràctica, el temps que prenc per integrar i perfeccionar la sensació de la meva existència, el fet de prendre consciència del per què i del com ho faig, és un tot.

Sovint penso en santosha, el segon Niyama, l'acontentament amb un mateix, que ens insta a acceptar la nostra condició i també a no cercar la felicitat a l'exterior, perquè sense pau interior tenim un vuit que res extern pot omplir. A voltes, les limitacions fruit del descontentament intern, de la cerca d'allò que pugui omplir el vuit, són més limitadores i incapacitants que una discapacitat psíquica o física.

La roda de la vida (esquerra) i Ganesha en una façana de Jaisalmer, Índia

Foto: Víctor Domènech

Les nostres limitacions son com els obstacles per als veritables devots de Ganesha गणेश, l'amic que et posa les coses difícils perquè sap que pots donar molt més de tu mateix, i vol que donis el màxim. El mateix amic que està disposat a donar-te un cop de mà quan les dificultats el requereixen.

Ganesha és també l'amic de les persones perseverants, disciplinades i treballadores, persones que estan disposades a esforçar-se per superar tots els obstacles de la vida i desenvolupar aquesta força que ell simbolitza.

Antics ioguis es varen refugiar a les coves del Himàlaia. Allà, prop d'un dels seus cims més alts, un mes de setembre la meva vida va donar un tomb rotund i inesperat. Al cap del temps, ioguis d'aquí em varen acostar aquesta ciència vinguda de tan lluny que ha tornat a capgirar la meva vida. De la pràctica personal n'han nascut les ganes d'ensenyar-la a d'altres persones, poder-ho fer em fa enormement feliç i m'omple d'agraïment envers els meus mestres. Seguiré atent a tot el que em porti la roda de la vida.

Urdha Dhanurasana, la roda de la vida

“Estimo als que estan lliures de temor, d'enveja, i de les altres pertorbacions que el món provoca, als que accepten els cops de la vida i reconeixen que en tot mal hi ha un bé ocult.”
Baghavad Gita, capítol 12, 15*