Afegeix el teu comentari:
EL PODER DE L'ATENCIÓ PLENA
25 Nov
2010
2010
Vaig obrir el llibre a l'atzar per fullejar-lo i tan bon punt en vaig llegir les quatre primeres ratlles ja em van venir ganes de compartir-ne el contingut en aquest blog.
- L'Experiència de la meditació
- Descobreix el poder de l'atenció plena
- Autor: B. Alan Wallace , pròleg de Daniel Goleman
- Pàgines: 272
- Col·leció: La Veu d’Helios
- ISBN: 978-84-8330-497-6
- Edició: 11-2010
- Editorial: Viena Edicions
- www.vienaeditorial.com
“Poques coses afecten tant les nostres vides com la capacitat d'atenció. Si, a causa de la inquietud o l'obnubilació, no som capaços de centrar l'atenció, mai no podrem fer res bé. Quan la nostra atenció es deficient, no podem estudiar, ni escoltar o conversar amb els altres, ni treballar, ni jugar, ni tan sols dormir bé. I, en molts de nosaltres, l'atenció és deficient la major part del temps!”
Mentre llegia aquestes paraules del començament de la introducció, tenia al meu davant encara l'ordinador encès: dues pàgines excel obertes, la base de dades de la web, la llibreta plena de notes sobre la taula i el facebook! Els meus ulls es debatien entre seguir la lectura, acabar les feines a mitges o fer clic a internet per veure què hi diuen els amics... heus ací un petit exemple la dispersió quotidiana!!! Per això, les paraules de l'autor --seguidores del pioner de la psicologia moderna William James--, van ser veritablement un toc d'atenció que em va portar a intentar centrar-me en la lectura que m'havia caigut a les mans.
“Tots escollim, a través de la nostra manera de posar atenció a les coses, l'univers en què vivim i les persones amb qui ens trobem. (....) El que ens ve a la ment quan ens preguntem 'Qui sóc?' consisteix en tot allò en què hem posat atenció al llarg dels anys. (....)”
I afegeix,
“El meu suggeriment és que si poguéssim focalitzar l'atenció a voluntat, podríem escollir de debò l'univers en què hem de viure.”
Tot i que els darrers segles s'han dut a terme innombrables estudis sobre l'atenció, se'n coneix molt poc sobre la seva plasticitat, sobre fins a quin punt pot ser desenvolupada amb l'entrenament. Les tradicions hinduista i budista, originàries de l'Índia clàssica, han fet avenços en aquest sentit, els mètodes que el llibre descriu són extrets d'aquest llegat, provenen de les tradicions budistes de l'Índia i el Tibet i poden ser beneficiosos per a qualsevol que els practiqui. A més, el llibre emmarca cada tècnica que explica en la seva tradició, la contextualitza i posa una mica de llum sobre l'origen de cadascuna. Sovint es perden en el temps, en coneixem aspectes però desconeixem totalment on han nascut.
Tant si patim un trastorn de l'atenció tipificat com el TDAH com si ens distraiem a causa de les nostres vides massa plenes, les pautes que ofereix el llibre, sobretot en els primers capítols, de ben segur que ens poden ajudar a tots: ens faran de guia per meditar i ens portaran a prendre consciència de quina és la nostra realitat, tan si comencem i només som capaços de meditar pocs segons com si ja hem assolit nivells més avançats de meditació i som persones experimentades.
B. Alan Wallace ha triat com a marc per al desenvolupament gradual de l'atenció, les deu etapes descrites pel místic budista indi del s. VIII Kamalshila, recollides a Les etapes de la meditació. Aquestes etapes comencen amb una ment capaç només de centrar-se uns segons i culminen en un estat d'estabilitat sublim que pot mantenir-se durant hores, el xamatha:
- Assentar l'atenció
- Mantenir l'atenció
- Restablir l'atenció
- Aguditzar l'atenció
- Dominar l'atenció
- Calmar l'atenció
- Calmar plenament l'atenció
- La concentració
- La concentració equànime
- Xamatha
I, per guiar els meditadors al llarg d'aquestes etapes, ha escollit tres tècniques dels ensenyaments budistes especialment efectives per les persones del món modern:
- L'atenció plena a la respiració per assolir les quatre primeres etapes: fixar l'atenció en les sensacions que envolten la respiració i restablir-la cada vegada que la ment divaga.
- Establir la ment en el seu estat natural a partir de la cinquena etapa: dirigir l'atenció a les experiències mentals, pensaments, imatges mentals i emocions, tot el que sorgeix en l'àmbit de la ment.
- Xamatha sense objecte a partir de la vuitena etapa: mantenir la consciència en la consciència mateixa.
Entre les explicacions de les deu etapes, proposa quatre meditacions guiades, els “interludis”, que funcionen com a pràctiques auxiliars, un sobre cadascuna de les quatre qualitats del cor:
- L'amor que ens convida a preguntar-nos sobre els nostres desitjos.
- La compassió que ens convida a ser compassius amb nosaltres mateixos i amb els altres.
- L'alegria empàtica per posar atenció en les alegries, els èxits i les virtuts d'un mateix i dels altres i alegrar-nos-en amb empatia.
- L'equanimitat com antídot a dues de les principals afliccions de la ment: l'aferrament (fins i tot a la serenitat de xamatha) i l'aversió.
En el context del xamatha, l'atenció plena es refereix al fet d'observar continuadament un objecte que ens és familiar, sense oblit ni distracció, una mica diferent de com la defineix generalment la tradició vipasana com una consciència “moment a moment“. El senyal que mostra que s'ha assolit la primera etapa i que s'és capaç d'assentar l'atenció és senzillament que podem mantenir la ment en l'objecte escollit durant un segon o dos, si aquest és la respiració pròpia, el podem assolir al primer intent.
Un dels primers senyals de progrés és adonar-nos de com és de caòtica la nostra ment, ser-ne conscients perquè hem fet l'esforç de parar-hi atenció. Si no l'hem fet mai aquest esforç potser pensem que la nostra ment està calmada i en el moment d'intentar centrar-la en un objecte podem tenir la sorpresa de que la nostra atenció és turbulenta i dispersa.
La pràctica de l'atenció plena en la respiració consisteix a prolongar la consciència del nostre procés respiratori i això requereix un estat d'alerta que no ha de ser tens sinó més aviat equilibrat, és a dir, hem d'intentar concentrar-nos evitant caure en un estat d'excessiva tensió i fatiga. Hem de posar-hi poc esforç i així poder trobar l'equilibri entre aquest esforç necessari i la relaxació. Dins les nostres vides trepidants, tan diferents les viscudes al Tibet rural, la relaxació és també quelcom que ens cal aprendre. Abans de desenvolupar l'estabilitat en l'atenció en caldrà doncs aprendre a relaxar-nos.
Com que la ment està vinculada al cos, cal incorporar-lo a la meditació, en cada pràctica mirarem d'asserenar-lo en el seu estat natural imbuït de tres qualitats: relaxació, quietud i vigilància.
Deixarem que la consciència impregni tot el cos i estarem presents en qualsevol sensació que sorgeixi amb relació a la respiració com si estiguéssim rebent un massatge interior. Deixarem que el cos respiri com si estigués profundament adormit però atentament vigilant i si veiem que la ment divaga no deixarem que això ens afecti, tan sols ens alegrarem d'haver-nos-en adonat i tornarem suaument a la respiració. Aquesta és una pràctica universalment indicada per les persones amb tendència al pensament compulsiu, del tot aconsellable per preparar-nos per l'entrenament mental però també ens pot ajudar a dormir.
L'atenció plena a la respiració implica deixar que el procés respiratori flueixi amb les mínimes interferències possibles. El cos sap millor que la ment com es respira. Confiem en el cos, al igual que és ell mateix que guareix un os trencat i no el metge que només fa tot el possible per facilitar que el cos es curi tot sol, també és el cos qui millor sap com respirar. Quan deixem d'alterar la respiració amb pensaments i emocions agitadors, aviat veiem com el flux es restableix de manera natural. Amb l'atenció plena deixem de controlar la respiració i permetem que flueixi amb el mínim esforç possible, permetem que el cos restableixi l'equilibri per si mateix.
Grans pensadors des de Sant Agustí fins al Dalai Lama, han argumentat que la recerca de la felicitat genuïna és el propòsit de la vida. La felicitat genuïna és símptoma d'una ment equilibrada i saludable tal com la sensació de benestar físic és senyal d'un cos saludable.
Atès que hi ha molt poques coses al món realment subjectes al nostre control personal, el nostre primer acte de llibertat hauria de ser marcar les nostres prioritats de manera intel·ligent. Podrem arribar a comprendre les nostres prioritats observant a què dediquem els nostres esforços i quins són els nostres anhels en el camí vers l'equilibri conatiu, element decisiu per la salut mental, que s'esdevé quan els nostres desitjos propicien tant la nostra felicitat com la dels altres. Observant les nostres prioritats, descobrirem perquè no trobem temps per meditar. Prendrem consciència del temps que dediquem a qüestions que considerem prioritàries i potser ens adonarem que desitjant símbols de la 'bona vida' com la riquesa o la reputació potser ens privem de la 'realitat' de viure bé. Ens ajudarà a entendre'ns una mica més seguir la meditació en l'amor que el llibre ens proposa i que ens convida a preguntar-nos sobre els nostres desitjos i anhels.
Sovint quan emprenem el camí del desenvolupament de l'atenció el principal problema que ens trobem és l'agitació que provoquen l'ànsia o els desitjos erronis. La ment, llavors es mostra insatisfeta i impacient, “va saltant d'una cosa a l'altra com un ocell que voleia de branca en branca, sense descans“, durant la primera etapa ens costa força mantenir l'atenció però en arribar a la segona etapa, comencem a experimentar, de tant en tant, períodes esporàdics de continuïtat i això s'aconsegueix a través de la força del pensament. Pensar en 'les instruccions' ajuda a mantenir l'interès en l'objecte d'atenció que serà la respiració i fins i tot comptar respiracions pot anar bé sempre que es pugui mantenir la sensació de relaxació que s'havia aconseguit. La consciència en aquest punt l'anomenem atenció pura i està totalment focalitzada en les impressions sensorials que van apareixent i no en les respostes conceptuals i emocionals.
“La pràctica de l'atenció focalitzada (...) és aprendre a canalitzar el corrent de la consciència cap a on desitgem, sempre que ho vulguem, sense fragmentar-nos d'una manera compulsiva o caure en la confusió. Així doncs, la propera vegada que et trobis davant l'opció de centrar-te en una sola experiència, o bé de dividir l'atenció, considera les teves prioritats.”
Una vegada comencem a experimentar la calma interior, la quietud de xamatha pot ser que sentim una certa indiferència apàtica envers el món i vulguem quedar-nos en aquest estat sense que ningú ens molesti. Llavors hem de recordar que el vertader propòsit de la pràctica és conrear l'equilibri mental que porta la felicitat genuïna i en ella no hi té cabuda la indiferència cap els altres. Haurem de conrear (bavana 'conreu' és el terme sànscrit per meditació) l'actitud compassiva i ens ajudarà seguir la meditació compassiva que ens convida a ser compassius amb nosaltres mateixos i amb els altres.
Superades les dues primeres etapes que l'autor fixa d'uns vint-i-quatre minuts cadascuna, potser podrem doblar fins i tot el temps i mica en mica augmentar-lo de tres minuts per sessió però ens avisa que cal valorar més la qualitat que la quantitat del temps dedicat a meditar i ens alerta del perill de caure en la tendència a la laxitud que arriba quan l'atenció se separa gairebé tota l'estona de l'objecte i se submergeix en una dispersió vàcua. De res ens servirà quedar-nos en un estat de sensació plàcida però allunyat de l'atenció plena que fins i tot els contemplatius tibetans diuen que pot ser perjudicial per la intel·ligència.
Una meditació de qualitat doncs no caurà en l'agitació gràcies a la capacitat de relaxar-nos ni en la laxitud perquè intensificarà l'atenció i, sobretot, s'emmarcarà en una vida quotidiana entre sessions que no ens faci perdre la base que hem anat guanyant en les meditacions.
El llibre avança detalladament per les tècniques que ens permetran seguir les següents etapes del camí meditatiu fins a l'assoliment de xamatha que implica una transició radical del cos i la ment. “Som, aleshores, com una papallona que emergeix del seu capoll” i ens explica com les afirmacions budistes respecte a les possibilitats d'assolir nivells extraordinaris d'atenció sostinguda voluntària desafien els límits actuals de la comprensió científica de la ment.
“El desenvolupament d'una salut i equilibri mental excepcionals, lliures de qualsevol obstacle o impediment, és central per gaudir d'una vida plena de sentit, la qual cosa és molt més important que aconseguir habilitats paranormals. Hi ha tres elements que semblen indispensables a l'hora de realitzar una vida plena de sentit: la recerca de la felicitat genuïna, la veritat i la virtut.”
Si arribeu a tenir-lo a les mans, la lectura de ben segur que us serà molt enriquidora. Posar en pràctica les tècniques, les diferents meditacions que descriu, us ajudarà a avançar en aquest camí de l'autoconeixement i de la cerca de la felicitat genuïna en el que tots ens trobem. Con diu Daniel Goleman en el pròleg, ”Alan Wallace ens ha ofert un gran servei en destil·lar segles de saviesa pràctica del camí de xamatha en un format accessible i fàcil d'utilitzar, un manual per a un viatge interior profund.”
Editat en castellà:
EL PODER DE LA MEDITACION PARA ALCANZAR EL EQUILIBRIO
de WALLACE , B. ALAN
Ediciones Oniro
http://www.planetadelibros.com
