Yoga, YOGASFERA YOGASFERA Un espacio Internet para reunir toda la información sobre el mundo del yoga y su esfera: centros, estudios, profesores, cursos,clases, formaciones, eventos especiales ... todo lo que ocurre alrededor del yoga y que podemos compartir: consultar actividades. Un espai Internet per reunir tota la informació sobre el món del ioga i la seva esfera: centres, estudis, professors, cursos,classes formacions, esdeveniments especials... tot allò que passa entorn del ioga i que podem compartir: consulteu activitats. YOGASFERA Welcome to Yogasfera, a page on internet that brings together information about the world of yoga: centres, studies, courses, teachers, training, special events, in fact anything that happens in the world of yoga that we can share together: consult activitie

Sovint parlem de la relació entre la dieta vegetariana i el ioga i ens preguntem si el fet de ser o no ser vegetarià és imprescindible per fer millor les asanas. De fet, no cal que ens preocupem massa per canviar la nostra dieta perquè serà la mateixa pràctica de ioga la que la canviarà. És habitual sentir comentar com a mida que anem aprofundint en el ioga notem la necessitat de reduir el consum de carn i de modificar altres aspectes del que mengem. El canvi en la nostra relació amb el menjar evoluciona i creix en paral·lel al camí que fem en el ioga.

Amb una pràctica més o menys constant i sobretot conscient, el nostre cos i la nostra ment ens demanaran un canvi d'actitud per tal que siguem cada vegada més respectuosos no només amb els altres éssers sensibles sinó també amb el nostre cos.

Deixant a banda les teories sobre l'origen vegetarià de l'especie humana i la conveniència d'una dieta bàsicament vegetal com recomana avui en dia fins i tot la medicina al·lopàtica, el vegetarianisme és una opció que es pot adoptar per motius molt diversos: ètics, ambientals, de salut, religiosos, polítics, culturals, estètics, econòmics i fins i tot de gust, hi ha persones que senzillament no gaudeixen amb el consum de carn.

Hi ha diferents tipus de dietes vegetarianes que varien en funció dels aliments animals o cuinats que inclouen:

• Ovolactovegetariana: inclou ous i productes lactis.


• Lactovegetariana: inclou els productes lactis però no els ous.


• Ovovegetariana: inclou els ous però no els productes lactis.


• Vegana: exclou tots els productes d'origen animal fins i tot els productes lactis, els ous i la mel.


• Crudívora: només aliments d'origen vegetal crus (sense cocció o amb cocció a temperatures molt baixes).

La importància de la dieta, s'ha tingut en compte des de molt antic. Deia Hipòcrates: “fes que l’aliment sigui la medicina i la medicina el teu aliment”, glosant així un concepte que fàcilment podem trobar en els texts aiurvèdics.

Els texts clàssics del ioga, com el Bhagavad Gita o els Yoga Sutras, no especifiquen de forma implícita una dieta iòguica a seguir però sí que diuen que hi ha aliments que afavoreixen una ment més tranquil·la i un cos més nodrit i recomanen la moderació en el menjar “Fins i tot el nèctar menjat en excés esdevé un verí” diu krishna a Arjuna (BG).

Per a molts ioguis, una “dieta iòguica” s'ha de basar en les ensenyances del ioga que comencen pel primer Yama, Ahimsa orígen de la compassió.

“Ahimsa és la base de la pràctica, sense l’observació dels Yamas i Niyamas no hi ha Ioga, a través de la seva absoluta observació, hom desenvolupa la compassió, d’aquesta virtut en depèn la resta de la pràctica. Com desenvolupem la compassió? Tractant be als altres incloent-hi qualsevol ésser sensible.”

Així, practicants compromesos amb Ahimsa deixen de menjar carn, no només pel seu alt contingut en hormones, antibiòtics, toxines, etc... i pels efectes nocius derivats de la ingesta d' “aliments morts”, sinó també per les condicions de vida i el tracte que es dispensa als animals durant el procés productiu de la carn, totalment contraris al principi de la compassió, i opten per menjar aliments més lleugers i carregats d'energia.

Des d'un punt de vista ètic, ho fan pel respecte envers qualsevol forma de vida, considerades totes com una manifestació del diví sobre la terra, però també, des d'un punt de vista més subtil i energètic, perquè la ingesta de carn afavoreix la rancúnia, la ira i la passió en incorporar al cos el patiment de l'animal en el moment de la mort. Darrerament la ciència occidental ha corroborat aquest punt de vista constatant com en funció del tipus de mort que pateix l'animal la seva carn conté nivells més elevats d'adrenalina que serà consumida i incorporada al flux vital de qui la mengi.

A més d'Ahimsa, també cal tenir en compte el cinquè yama: Aparigraha, el fet de no acaparar coses que no necessitem i que es pot equiparar a la manca de golafreria.

“El iogui/ioguini ha de menjar moderadament, si no malgrat que adquireixi claredat no podrà assolir l'èxit.”

El que mengem té una arrel cultural profunda difícil de deixar de banda --tots hem après uns hàbits alimentaris que formen part de la nostra manera intrínseca de ser--, i a més està del tot determinat per allò que la industria alimentària actual posa al nostre abast. Cultura i innovació es barregen fent que portem a taula aliments que no son potser els més saludables i ens costa adonar-nos-en. El Ioga, a poc a poc, ens ajuda a ser-ne més conscients i a poder trencar amb aquelles tradicions i determinacions externes contràries a la nostra salut i també als seus principis.

Patanjali diu que “l'afecció (Aparigraha) és l'arrel de la inquietud humana”. Sovint tenim una gran afecció a la nostra cultura culinària, als sabors familiars, per exemple.

El iogui fa que la seva vida sigui senzilla, conscient, procura no menjar més del que necessita, tria allò que és millor per la seva salut i no utilitza el menjar per omplir buits emocionals. El iogui s'instal·la també en el niyama Santosha, l'acontentament, manté el cos sa perquè rep tots els nutrients que li calen per als seus processos, té una ment serena que gaudeix amb la diversitat de colors, textures i matisos que li ofereix la natura i també a un nivell més subtil dona i rep l'amor que posem en l'elaboració dels plats.

A nivell fisiològic la medicina aiurveda considera que menjar en excés crea “ama” --toxina--, el residu de les digestions incompletes que es forma a l'intestí i que passa a altres sistemes del cos. En aquest sentit, estudis de neurobiologia han demostrat que efectivament aquest procés de digestions incompletes per excés d'aliments afecta la salut del sistema neurològic per la presència i generació de certes toxines i radicals lliures.

Per aquest motiu recomana que després de menjar l'estómac contingui un 50% d'aliments sòlids, un 25% de liquid i un 25% d'aire, imprescindible per a la combustió, que és el que és la digestió. Com podem saber si complim aquestes recomanacions? Per fer-ho ens caldrà desenvolupar la “consciencia de la digestió”, haurem d'escoltar el cos, observar, sentir, buscar el fil de l'autoestudi per aprendre veritablement a escoltar el que el nostre cos necessita.

“Després d'examinar els teus aliments utilitza només els saludables, ja que la formació d'un mateix depèn del que mengem”
No existeix una dieta ideal igual per a tothom ni cap nutrient que faci miracles per igual a tothom. Amb l'ajuda i consell dels nutricionistes holístics podrem d'aprendre a ser els nostres propis dietistes mitjançant un procés de prova i assaig amb el nostre cos. Aprenent a escoltar-lo, observant els canvis que tenen lloc quan canviem la dieta podrem descobrir quan és òptima per al nostre sistema fisiològic.

Un canvi profund en la dieta, pot modificar tot el nostre sistema biològic fins a les capes més subtils del cos. Cadascun de nosaltres necessita una dieta i uns nutrients específics i d'aquí la importància de ser sensibles al misteriós i meravellós flux de la pròpia psicologia i del nostre estat de salut.

Els aiurvèdics aconsellen, amb el seu sistema de tridoshas (vata, pitta, khapa), els tres principis energètics, una dieta personalitzada i adaptada a la fisiologia i al medi ambient de cadascun de nosaltres. Darrerament la moderna medicina al·lopàtica preconitza també la necessitat de personalitzar els tractaments alimentaris basats en estudis genètics per fer-los més efectius en atenció a la genètica i fisiologia de cada persona.

Amb l'ajuda de l'aiurveda que ens proposa una visió holística de la dieta, entendrem millor com viure de manera equilibrada i com fer que allò que mengem s'adigui a les nostres necessitats reals, segueixi el flux energètic de les estacions, del moment del dia, del nostre estat vital i s'ajusti al nostre estil de vida.

Amb una pràctica constant de ioga menjarem gradualment de manera més sana i conscient i potser a la llarga triarem una dieta vegetariana que ens farà sentir més lleugers, amb més energia i alegria i que ens ajudarà a entendre l'estret lligam entre els nous hàbits, l'estat anímic i la condició física.

Ens caldrà per últim posar-hi també un polsim de tapas!! el niyama que vol dir determinació i esforç per mantenir-nos constants davant la probable pressió o incomprensió social, per compartir la nostra manera d'entendre l'alimentació per tal també d'anar-la socialitzant, poc a poc, sense fer-ne proselitisme però sí donant-la a conèixer, sense tancar-nos massa.

Si preparem plats rics en nutrients i boníssims veurem com tothom els vol provar i aquesta serà la llavor d'un futur canvi de consciència.