Afegeix el teu comentari:
SURYA NAMASKARA
14 Sep
2010
2010
La paraula 'Surya' te l'origen al sànscrit i vol dir 'Sol' (सूर्य Sūrya), el 'que impulsa, que vivifica' o 'que es mou 'que corre', el Sol com a divinitat donadora de vida ( 1 ). La paraula 'Namaskara', també del sànscrit, vol dir 'oració'.
“Tat savitur varenyam bhargo devasya dhimahi
dhiyo yo nah pracodayat
OM”
Meditem l'esplendor gloriós del diví Vivificador.
Que ell il·lumini les nostres ments! ( 1 )
Rg Veda III, 62, 10
Surya Namaskara (salutació al Sol) constitueix un conjunt de 12 postures o asanas que es realitzen encadenades de forma seqüencial dibuixant un vinyasa que convida el cos a moure's de forma íntimament lligada al ritme i al moviment de la respiració (ascendent quan inhalem, descendent quan exhalem), mentre la ment es fon també amb aquest ritme, l'acompanya i entra en concentració. Durant la seqüència cos i ment treballen junts i cerquen una unitat de funcionament.
Així com el sol que impulsa, es mou i vivifica, la pràctica de Surya namaskara és vitalitzadora, tonificant i activadora, desperta el cos i la ment i els porta de manera harmònica i equilibrada d'una asana a l'altra. Aquestes es tornen amb el temps llocs coneguts als quals arribar i dels quals sortir pausadament seguint un moviment que recorda l'esdevenir mateix de l'univers i les ancestrals postracions a la terra.
Tot i que sovint es pensa que és molt antiga ( 2 ) , la successió de moviments que es practica actualment ha estat desenvolupada al s. XX quan Bala Sahib va dissenyar (1929) una seqüència basada en el vyāya dels lluitadors professionals i la periodista britànica Louise Morgan la posà sobre el paper i la popularitzà (1937). Surya namaskara es difongué als Estats Units, arribà a occident i es feu popular amb variacions dels moviments principals. Els diferents estils de ioga que han evolucionat a partir del Hatha ioga, han donat forma a diferents variacions de Surya Namaskar, més suaus les unes, intenses i reptadores les altres.
La seqüència exposada a continuació és la base de la meva pràctica habitual:
- 1 Tadasana
- 2 Urdhva Hastasana
- 3 Uttanasana
- 4 Ashva Sanchalanasana
- 5 Adho Mukha Dandasana (o Adho Mukha Svanasana)
- 6 Chaturanga Dandasana
- 7 Bhujangasana (o Urdha Mukha Svanasana)
- 8 Adho Mukha Svanasana
- 9 Ashva Sanchalanasana
- 10 Uttanasana
- 11 Urdhva Hastasana
- 12 Tadasana
Surya Namaskara comença a Tadasana (Tada, muntanya), la primera postura de ioga. És un moment per la introspecció, l'observació de la respiració i la correcte alineació del cos (lòbul de l'orella sobre les espatlles, aquestes sobre els malucs i ells sobre els talons), un moment per trobar estabilitat i fermesa, sentir els fonaments i per connectar amb la intenció de la pràctica. Dempeus, l'atenció es manté en el fluir de la respiració per trobar el ritme intern que guiarà tota la seqüència.
Una inhalació ens portarà a Urdhva Hastasana (Urdhva, ascendent Hasta, mà), postura que inicia el moviment des de la cintura elevant els braços que s'estiren amunt cap al cel de manera que a la vegada que constitueix un estirament ascendent requereix mantenir un bon arrelament a terra sentint ben estables les plantes dels peus.
Una exhalació ens portarà cap a la terra en una profunda flexió endavant i ens farà entrar a Uttanasana (Ut, intens, tan, estirar, estendre, allargar), estirant ara també tota la part posterior de les cames i l'esquena, comprimint l'abdomen i donant més llibertat a la part posterior de la caixa toràcica per realitzar el moviment de la respiració. Si ens cal, flexionarem una mica els genolls.
Així com Uttanasana d'alguna manera ens tanca sobre nosaltres mateixos, Ashva Sanchalanasana torna a ser un gran pas d'obertura acompanyat de la inhalació, aquesta vegada portant la cama dreta enrere mantenint les mans a terra. Si cal, deixem que els malucs i el genoll baixin, mentre obrim el cor cap el cel.
Amb una retenció de l'aire, portarem també la cama esquerra enrere per trobar Adho Mukha Dandasana (Adho, avall; Mukha, boca; Danda, bastó) la posició de planxa --les espatlles perfectament alineades amb els canells--, un instant per sentir la força des del centre i la integració abans de baixar de nou cap a la terra.
Amb l'exhalació, flexionant els braços al costat del cos, arribem a Chaturanga Dandasana (chatur, cuatre; anga, membre; danda, bastó), la força al centre s'intensifica, la columna vertebral s'estabilitza, cames i braços actuen junts. Si no ens és possible baixar amb el cos recte com un bastó, deixarem primer els genolls a terra i portant en tronc lleugerament endavant, flexionarem igualment els braços ben aprop del cos per acostar el pit a terra amb l'esquena ben recta.
Una nova inhalació ens tornarà a obrir aquesta vegada a Bhujangasana (bhuja, braç o espatlla; anga, membre; bhunga, serp · la cobra), fent una petita pressió amb les mans a terra que ens ajuda a elevar el tronc i a estendre la columna amunt i lleugerament enrere mentre mantenim el pubis en contacte amb el terra, els braços tocant el tronc i les cames ben actives; o bé pujarem a Urdha Mukha Svanasana (Urdhva, amunt, Mukha, cara, Shvana, gos) si fem que l'extensió de la columna sigui completa i estirem els braços.
Amb l'exhalació arribarem a Adho Mukha Svanasana (Adho Mukha, cara cap avall, Shvana, gos) tot elevant-nos des del centre portant els malucs amunt i ben enrere per formar un plaent suport invertit sobre els braços, amb mans i peus a terra, on el cos adopta la forma d'un gos que estira l'esquena, d'una muntanya o una 'V' invertida. Aquest és l'únic moviment en que el cos es mou amunt en l'espai acompanyat d'una exhalació.
Quan arribi la inhalació avançarem de nou el peu dret per deixar-lo entre les mans i tornar a Ashva Sanchalanasana, una petita retenció durant el temps que avancem la cama esquerra i una exhalació a Uttanasana per completar la seqüència tornant amunt cap al cel amb Urdhva Hastasana i sentint l'arribada de l'exhalació per tornar a Tadasana.
Per completar una volta sencera de la salutació al sol seguirem el moviment continu començant de nou el vinyasa i seguint els mateixos moviments portant enrere la cama esquerra. D'aquesta manera podem fer tres, sis voltes o les que la nostra intuïció ens aconselli.
Cadascun dels 12 moments de Surya Namaskara el podem acompanyar d'un mantra de postració al Sol:
Om mitraya namah
Reverencia a aquell que és per tots estimat.
Om ravaye namah
Reverencia a aquell que és la causa dels canvis.
Om suryaya namah
Reverencia a aquell que impulsa l’activitat.
Om bhanave namah
Reverencia a aquell que difon la llum.
Om khagaya namah
Reverencia a aquell que es mou en l’espai.
Om pushne namah
Reverencia a aquell que nodreix a tots els éssers.
Om hiranyagarbhaya namah
Reverencia a aquell que conte totes les coses.
Om marichaye namah
Reverencia a aquell que posseeix rajos.
Om adityaya namah
Reverencia a aquell que és fill d’Aditi.
Om savitre namah
Reverencia a aquell que produeix totes les coses.
Om arkaya namah
Reverencia a aquell que és digne de ser adorat.
Om bhaskaraya namah
Reverencia a aquell que brilla.
A mida que el cos i la ment es mouen de manera harmoniosa i compassada seguint el camí que porta d'una asana a l'altra, sense distracció, sense interrupció, el practicant va trobant la calma mental i la vitalitat física --el punt just d'equilibri entre força i flexibilitat-- que el preparen per avançar en el camí de les asanes i per trobar l'estat de concentració necessari per entrar en meditació i sentir la pau completa del ioga.
Dibuixos de la il·lustració de capçalera de la web http://www.apunts.cat/ioga/3.0_asana.html
1. Iniciació als Veda, Raimon Panikkar · Fragmenta Editorial, 2008
2. Diccionari Sànscrit Català · Enciclopèdia Catalana, 2005
3. http://es.wikipedia.org/wiki/Saludo_al_sol · http://es.wikipedia.org/wiki/Bala_Sahib
