Afegeix el teu comentari:
AHIMSĀ
20 Jul
2010
2010
Sempre m'ha semblat una paraula bonica. Ahimsā és a la base de la felicitat, és a l'origen de la pràctica de ioga i encara que se'n desconegui el significat, la pràctica de ioga hi porta. Trobem ahimsā en el somriure d'un infant i quan ens mira una persona molt gran que ha viscut en pau.
Un cel d'oracions al Sagarmatha (Everest) Autor: Víctor Domènech
La paraula té l'origen al sánscrit (अईस ahimsā) i vol dir 'no violència', manca absoluta d'agressivitat cap a qualsevol ésser en qualsevol circumstància. Segons el vedanta i el ioga és la primera de les cinc restriccions o yamas i és l'objectiu mateix de la pràctica dels yama i els niyama.
I què són els yama i niyama? Son els dos primers passos del camí del ioga que el savi Patañjali, recollint les filosofies antigues i sistematitzant coneixements acumulats de molts segles abans, va dibuixar en els Yoga Sutras, 196 aforismes que abracen tots els aspectes de la vida començant amb un codi de conducta i acabant amb l'ésser humà que percep el seu autèntic sí-mateix.
Els Yoga Sutras ens remunten a uns anys veritablement antics (segons les fonts, 200 aC - 500 dC) però la seva reflexió de base és colpidorament actual. Patañjali ens convida a prendre consciència del nostre desassosseg aprenent a utilitzar la part analítica del nostre coneixement de forma directa i constructiva per tal de debilitar els cinc obstacles mentals principals que ens trobem al llarg de la vida: els kleshas, i abandonar l'esquema d'excitació/reacció en què estem sovint immersos. Les nostres accions depenen de l'estat de la nostra ment, un estat mental dispers fa que les nostres accions siguin també disperses.
D'obstacles n'hi ha molts però com en temps de Patañjali els homes d'avui podem observar com a principals els 5 que va enumerar:
- El coneixement fals (avidya): la nostra manera de veure el món i les nostres conviccions són del tot subjectives.
- La falsa apreciació de la pròpia persona, del propi ego (asmita).
- La necessitat de voler sempre alguna cosa (rata).
- El rebuig (dvesha) d'allò que no volem veure.
- La por, sobretot a la mort (abhinivesha).
El primer pas per debilitar la influència dels kleshas és mantenir una alerta permanent per saber quan apareixen, què els fa sorgir i com hem de reaccionar. Per això, Patañjali desenvolupà un camí metòdic de vuit passos que recolza aquest procés: yama (principis ètics universals), niyama(regles de comportament personal), asana (postures), pranayama (control de la respiració), pratyahara (control dels sentits), dharana (concentració), dhyana (meditació) i samadhi (profunda interioritzaicó). Aquests vuit passos són com graons, estan connectats entre ells com els d'una escala. Cap graó és prescindible.
Avui que reflexionem sobre ahimsā, us convido a anar més enllà de les paraules i a fixar-vos realment en què passa quan ens neguitegem per algun motiu quotidià i responem de pressa amb una violència potser subtil, a voltes fins i tot encoberta per un somriure o malauradament amb violència manifesta. Què ha causat la nostra resposta, hauríem estat capaços de trobar uns moments de contenció si ens haguéssim fixat més en l'arribada del desassosseg i n'haguéssim sigut més conscients?
La nostra vida és plena de petites violències, a voltes en som els destinataris i reaccionem, a voltes surten de nosaltres perquè no ens hem sabut contenir, calmar, buscar-ne el motiu i coneixent-lo trobar una resposta positiva. Petites violències en les paraules, petites violències potser només pensades però que tenen també l'efecte de fer-nos estar profundament malament, petites violències dirigides als altres però també a nosaltres mateixos.
Si fem cas de Patañjali i ens hi fixem, veurem a venir el neguit, potser entendrem on s'origina i el podrem deixar a un costat. D'entrada ja haurem pogut posar un espai de reflexió entre un estímul i la nostra reacció i haurem començat el camí de la calma conscient que és el ioga i que porta a la felicitat.
Patañjali descriu el camí del ioga de forma científica, la nostra ment és capaç d'entendre cada pas i també de comprovar-lo i malgrat això, arriba a la conclusió que no és la ment sinó el cor el que és capaç de comprendre la pròpia ment. Només quan descansi en el nostre cor, podrem fer del nostre enteniment realitat i modificar-nos a nosaltres mateixos.
Ahimsā és el primer pas del camí, el primer yama, és a l'origen de tota ètica: la no-violència ni física, ni verbal (fer mal amb les paraules, insultar), ni mental (pensar malament d'algú, desitjar mal) cap als altres i a la vegada envers nosaltres mateixos. Ahimsā ens ensenya a cultivar la compassió i a estimar.
Quan un nou practicant de ioga se sent amoïnat perquè troba difícil recordar quins són els yama i els niyama, perquè es perd en els noms del sànscrit o creu que són massa conceptes filosòfics per aprendre, sempre penso que no s'ha de preocupar gens. Ens podem aprendre els yama i conèixer-ne el significat o bé podem deixar que la mateixa pràctica ens guiï i sense adonar-nos-en la nostra actitud envers nosaltres mateixos i envers els altres canviarà i mica en mica, ahimsā i tots els altres yama i niyama aniran formant part de la nostra quotidianitat, potser passaran anys però a poc a poc ens sentirem més feliços i farem més feliços a tots els que viuen a prop nostre, això sí! Amb la ment atenta i cor obert a estimar.
" Quan la no violència està ben establerta en una persona, tots els éssers que l'envolten deixen espontàniament de sentir cap mena d'hostilitat cap a ella "
Yoga Sutras II.35
Traducció del Diccionari Sànscrit Català · Enciclopèdia Catalana 2005 · entrada ahimsā
21 Jul
2010
2010
Me gusta reconocer ahimsa enlos gestos de las personas: es difícil controlar la palabra , el pensamiento y también la expresión de nuestro cuerpo., los textos como este nos ayudan. Gracias.
23 Jul
2010
2010
Acabo de passar per la pàgina de 'Autobiografia de un yogui' on esmenta també el sutra II.35 traduït com segueix, just quan em picava un mosquit, aquí us el deixo: 'En la presencia de un hombre que se ha perfeccionado en ahimsa (no violencia) no surge enemistad (en ninguna criatura)' I el fragment on el cita que fa molta gràcia en aquesta època de l'any en que estem!! "(.) Un impertinente mosquito entró en escena y principió a distraer mi atención. Y como introdujera su venenosa 'aguja hipodérmica' en mi muslo, automáticamente levanté mi mano vengadora. !Reprime la inminente ejecución! El oportuno recuerdo de uno de los aforismos de Ptanjali vino a mi mente: aquel que trata de ahimsa (no dañar). --Por qué no terminaste la obra? --Maestro, ¿aprueba usted matar? --No, pero el golpe mortal ya ha sido ejecutado en tu mente. --No comprendo. --El sentido del aforismo de Patanjali es eliminar el deseo de matar (.)
