Afegeix el teu comentari:
UN CAMÍ DE SIMPLIFICACIÓ MENTAL QUE ENS PORTA A L'EQUILIBRI Sattva
11 Jun
2010
2010
Seguint la definició mateixa de ioga que apuntàvem fa uns dies en aquest blog, l'objectiu de la pràctica és trobar la unió entre el cos, la ment i l'ésser.
El procés del ioga és autoconeixement i ampliació de la consciència, una exploració de nosaltres mateixos i de la realitat que ens envolta que ens porta a desenvolupar una bona salut i a unir tots els aspectes de la nostra personalitat.
És un procés que vol calma, que ens demana que ens moguem en un espai on ens trobem confortables i oberts a sentir. Per això, si vivim immersos en un món que es mou massa ràpid i que ens regala bones dosi d'estrès, l'objectiu del ioga ens pot semblar llunyà i fins i tot inassolible!
És per això justament que el ioga ens convida a 'deixar anar' fins i tot l'objectiu mateix, a no fer ni del procés, ni de les asanes, ni dels pranayames, ni de cap de les tècniques que ens ajuden i que anirem aprenent a poc a poc, un objectiu per elles mateixes. Ens convida a viure tots els fets de la nostra vida, inclús els més habituals, d'una manera senzilla i a utilitzar la intel·ligència, l'energia, la consciència, l'amor i la voluntat de manera efectiva.
Ioga és el camí que porta a la llibertat interior i aquest camí passa per un procés de simplificació mental que ens conduirà a l'equilibri.
Fem una ullada a una de les bases filosòfiques que sustenten del ioga, el Sankhya , perquè d'ella ens arriba el concepte de guna que, explicat de manera molt simplificada, ens ajudarà a portar una mica de llum a l'actitud que potser tenim envers el ioga i fins i tot envers la vida mateixa. Els guna són els tres estats de la matèria prakriti que estan presents en tot el cosmos:
Tamas: allò que tendeix al no moviment en forma d'abandó o inconsciència, la inèrcia.
Rajas: l'aspecte del moviment, la lluita, l'esforç.
Sattva: l'equilibri.
El Samkhya accepta l'existència de dos principis eterns: prakriti, material i purusha, espiritual i considera que només quan tota la substància material o prakriti és pur sattva és capaç de reflectir l'esperit o purusha. Mentre la matèria estigui condicionada per aspectes d'inconsciència, lluita o triomf estem condemnats a seguir allunyats de la vivència de l'esperit.
I com es tradueix això en una pràctica de ioga que potser tot just comença?
És força habitual que acostumats com estem a voler donar sempre el màxim de nosaltres mateixos, quan comencem una pràctica de ioga físic ens esforcem moltíssim per assolir postures que ens sembla que són millors com més avançades. Lluitem molt i avancem poc fins que un dia per fi som capaços d'escoltar què està passant dins nostre i ens adonem que no ens cal lluitar, és llavors quan comencem a sentir el ioga, la nostra pràctica física comença a donar els seus fruits i comencen a copsar què s'amaga darrera la mirada serena de les persones bones que ens inspiren.
Si quan ens disposem a practicar ens guanya la mandra, és a dir ens sentim 'tamas', es bo que hi afegim un polsim 'rajas'. Si ho fem des d'un estat d'energia màxima o des de la lluita constant, ens convé posar-hi un polsim de 'tamas' per fer que l'alquímia energètica ens porti la calma.
D'entrada ens pot semblar que la pràctica ens posa reptes. El primer de tots: trobar-nos amb nosaltres mateixos. Com que sovint l'anar i venir de cada dia fa que hàgim defugit l'esforç d'escoltar-nos i no hi estiguem habituats, aquesta invitació primera ja ens sembla molt difícil!! Com que l'esforç es presenta titànic, si la nostra naturalesa tendeix a ser 'tamàsica' probablement voldrem abandonar per tornar a la inconsciència, voldrem posar-nos a dormir. Per contra, si tendim a ser més rajàsics, ens neguitegem tant que voldrem fugir.
Si ens passa una cosa o l'altra, ioga ens ofereix el recurs d'intentar per un moment mantenir l'atenció senzillament en la respiració, en el moviment suau i subtil que produeix l'aire en entrar i sortir del nas, en aquest flux vital que es mou com un oceà i com ell pot passar de les ones altíssimes a la mar en calma. Si n'escoltem el so fins i tot ens pot semblar que sentim l'oceà mateix. Fixant-nos en un aspecte físic del nostre cos que habitualment no escoltem, aprendrem a poc a poc a estar amb nosaltres mateixos. Si fem això i ens hi trobem còmodes una cosa fonamental haurà canviat, haurem posat les bases per caminar vers l'autoconeixement. Deixarem de tenir pressa!!
Des d'aquest primer moment, con en un joc de compensacions, tota la nostra pràctica esdevindrà una cerca de l'equilibri entre tamas i rajas, per fer que Sattva vagi sent cada vegada més comú també en la nostra vida.
Seguint amb els termes de la filosofia Samkhya, mentre la matèria estigui condicionada per aspectes d'inconsciència i d'abandó o per aspectes de lluita i de triomf, estem condemnats a mantenir-nos allunyats de la vida de l'esperit.
Així també, en la pràctica del ioga físic, podem trobar en cada asana aquests tres aspectes de la natura. Inèrcia, moviment i equilibri es conjuguen constantment i si mantenim la nostra ment atenta podrem fer que s'anivellin i viurem cada postura i la pràctica sencera com una experiència d'equilibri físic i espiritual.
Tan se val si la postura aconseguida s'allunya de la perfecció estètica que veiem en els practicants avançats!!
Només cal que hi cerquem la senzillesa d'una flor que creix plena de vida i en harmonia amb el seu entorn.
11 Jun
2010
2010
Bé, potser hauria d'haver dit que ioga 'és un dels camins' que porten a la llibertat interior. n'hi ha d'altres!
