'El ioga és per mi la meva manera de viure. Respirant-ho tot, de vegades cap per vall, de vegades en perfecte equilibri. . .
Així veig la vida, igual que el ioga!'
Sóc la Olga, i m'agradaria compartir amb vosaltres la meva experiència en aquesta pràctica que m'ha ajudat a conviure amb la discapacitat que em va arribar a l'adolescència.
Passeja per aquest text com ho faràs pels carrers de la ciutat ben aviat, amb la il·lusió del coneixement compartit, de la inspiració que arriba de les paraules escrites en el paper fins al teu cor, assaboreix-ne el tacte i l'olor, viu el viatge i omple't de saviesa. Ens agrada molt poder començar aquest recull de novetats tornant directament a l'essència, cap a les fonts mateixes del ioga: dues edicions dels Yoga Sutra de Patañjali, seguides d'un recull de publicacions enriquidores plenes de llum, per acabar-lo amb converses entre el Dalái Lama, científics, filòsofs i contemplatius de tot el món que es proposen investigar la ment i la naturalesa de la realitat per fomentar el benestar del planeta.
El corazón de los Yoga Sutras
Guía esencial de la filosofía del yoga
Ens arriba de Kairos aquesta nova presentació dels estudis d'Iyengar sobre els Yoga Sutra. Un estudi que ens apropa a l'essència filosòfica del ioga recollit en els 196 aforismes que constitueixen el fonament ancestral d'aquesta ciència filosòfica i espiritual. Una guia completa i instructiva tant per als neòfits com pels que ja estan avesats al coneixement del ioga.
La muerte es con frecuencia un tema tabú, del que incluso se considera socialmente morboso hablar. Esta actitud es parte de las que el atávico miedo a la muerte desencadena en todas las personas y que van desde la negación hasta la ansiedad. Sin embargo, la muerte, como el nacimiento, no es sino una parte de la existencia, de la vida, algo que necesariamente ocurrirá. Es importante saberlo y contar con ello, y prepararse para afrontar ese momento con la mayor serenidad posible.
Aprender a morir supone, además, aprender a vivir intensamente. Enfrentarnos a nuestra propia mortalidad hace que se le dé otro valor al tiempo de vivir, que se relativicen las pérdidas y los fracasos, se superen apegos y se trasciendan mezquindades, se disfrute más el momento presente y se derroche menos tiempo en cosas sin importancia; nos ayuda a valorar más a los seres queridos, nos revela hasta qué punto la vida es corta y se puede perder en el momento más inesperado y nos enseña así a apreciar cada instante….
La ignorància (avidyā) és el fonament dels altres kleshas, els quals poden estar latents, atenuats, interceptats o actius.
Aquest Sutra afegeix dos elements clarificadors sobre la teoria dels kleshas. El primer explica com tots els kleshas s'arrelen en avidya, el coneixement erroni. No només avidya és l'origen de tots els kleshas, sinó que també tots els kleshas ens porten de retorn vers avidya quan el practicant intenta enfrontar-s'hi. Vyasa clarifica el missatge de Patañjali explicant que els kleshas no són sinó variacions del coneixement erroni, del pensar que hom sap, perquè tots ells estan tenyits per l'engany. Quan un objecte està fundat en avidya, els altres kleshas el segueixen. Experimentem els kleshas sempre que el coneixement il·lusori està present i es redueixen quan aquest s'atenua. (Vyasa commentary on 2.4, Swami Hariharananda Aranya, Yoga philosophy of Patañjali, p.119. Traducció de l'anglès de l'autor).
Quedan ya atrás los días de las fiestas de Navidad, en que todos nos hemos deseado felicidad unos a otros: feliz Navidad, felices fiestas, feliz Año Nuevo...
Al terminar la última práctica del año, como tantas otras veces, cantamos este precioso mantra mediante el que se universaliza (a todos los seres, de todos los mundos) ese deseo de felicidad.
Me quedé entonces pensando sobre ello. Porque, sin querer negar la buena voluntad que todos ponemos en las felicitaciones que nos cruzamos en esos días, lo cierto es que todo queda, en general, en eso, en un deseo genérico que no implica ningún compromiso personal. Y me da la impresión de que lo mismo sucede cuando cantamos el Lokah Samastha Sukhino Bhavantu: nos quedamos emocionalmente satisfechos por haber deseado que todos los seres sean felices; y punto.
Sin embargo el significado de este mantra es para mí mucho más profundo.
Els cristians celebren el Nadal des de fa 1600 anys (la primera constància és del 354 dc) quan culturitzaren les celebracions paganes del solstici. L'esdeveniment que celebren és el naixement d'un nen que només Déu podia oferir a la humanitat, un home que ve de Déu i el destí del qual és encarnar la història i l'explicació de Déu mateix. En el dia de Nadal, segons els cristians, s'obren les portes del cel i Déu irromp en la història restablint el diàleg entre el cel i la terra, entre l'home i Déu, i per tant entre l'home i ell mateix. En aquest sentit, el Nadal és la celebració de la unió suprema entre l'home i la creació, entre l'home i la divinitat mateixa, entre l'home i si mateix com a resultat de la revelació de Déu.
Els Kleshas són la ignorància, confondre el cos i la ment amb el "jo", l'atracció, l'aversió i la por a la mort.
En aquest Sutra, Patanjali comença una meticulosa explicació científica d'un dels pilars principals de la seva ciència del ioga: la teoria dels Kleshas que ens acompanyarà durant els propers 22 sutres. El primer missatge, i alhora el missatge principal, per a les nostres ments occidentals, és que la ciència del ioga no es podrà recolzar mai en enfocaments especulatius, com ho fa la filosofia Occidental. El ioga és una qüestió de pràctica, i la comprensió de la seva realitat profunda pot arribar només per mitjà de l’experimentació i de l'auto-realització. 'Pensar que se sap' és el primer dels Kleshas.
Quan t'endinses en la pràctica de Ioga, el primer que aprens és que 'no saps', i que tot allò que penses que saps ve dels altres i no serveix de res per a la teva felicitat.
[El Kriya Ioga] té el propòsit de conrear samadhi i també el propòsit d'atenuar les causes d'aflicció (kleshas).
Quan el cor no vibra en la mateixa freqüència de la ment, quan no hi ha harmonia entre el que volem fer i el que fem, vol dir que un klesha està interferint. En el sutra I.24, Patanjali defineix Ishvara com el que no és alterat pels kleshas: d'aquest principi aprenem que ser afligits pels kleshas significa allunyar-nos de nosaltres mateixos, de l'Atman, i finalment d'Ishvara.
Els kleshas no són el dolor mateix, sinó la font del dolor, la seva vibració originària. Alguns afirmarien que els kleshas són la versió oriental del 'pecat'. Però el pecat és el pare de la culpa, mentre que els kleshas no tenen res a veure amb ella. Com el pecat, els kleshas són inherents a la nostra condició humana, però mentre que aquell genera culpa, aquests generen dolor.
“La pràctica del ioga va molt més enllà de l'activitat física. És unió i consciència, i es basa en la capacitat de l'ésser humà de contribuir, mitjançant la seva pròpia realització personal, a la millora de la vida dels altres”, explica Patricia Boadas, professora de ioga i col·laboradora de Yoga Day. Boadas afegeix que “totes les nostres accions tenen un impacte en la realitat que ens envolta”. Yoga és ser conscient d'aquest potencial i utilitzar-lo en favor de la humanitat amb el convenciment que tots som un”.
Aquesta és la inspiració d'una nova entrega, la quarta, del Yoga Day d'Amnistia Internacional, que del 16 al 25 de novembre aplegarà centres de Yoga de Catalunya per oferir llum col·lectivament als drets de dones i nenes per demostrar que el Yoga transcendeix i va molt més enllà de la pràctica sobre l'estoreta.
Desde hace varios años, Laia Villegas, filóloga, editora, practicante de yoga y una de las expertas en sánscrito en el ámbito nacional, trae este proyecto entre manos. Es un proyecto que ha ido creciendo e incluyendo a otras personas. Ahora, para poder finalizar la tarea, necesitamos poder contar contigo.
Todo empezó al percibir, después de algunos años enseñando sánscrito en los cursos de formación de profesores de yoga, que los practicantes de yoga tenemos una carencia a la hora de comprender el origen de los términos sánscritos utilizados comúnmente en nuestra práctica. En Occidente, circulan diversas variantes de escritura, traducción y pronuncia de los términos sánscritos. Tanto los académicos como los propios profesores de Yoga coinciden en que esto no aporta más que confusión entre quienes anhelan conocer los orígenes, la tradición y el significado de las palabras que guían su práctica.;
